« TORNA A LA PORTADA

Noticias de Sala de prensa del Banc Sabadell Consulti la següent adreça: http://premsa.bancsabadell.com/

Lectures recomanades

	LA RESPONSABILIDAD DE LOS ADMINISTRADORES DE LAS SOCIEDADES MERCANTILES Autor/s: ROJO, Ángel i BELTRAN, Emilio Editorial: Tirant lo Blanch Any 2012 Número de pàgines: 1.110 ISBN: 978-84-90049365			EN BUSCA DE LA PÓCIMA MÁGICA Autor: LUCENA, Maurici Editorial: Bosch Any 2013 Número de pàgines: 240 ISBN: 978-84-95348-93-7
RESUM: La responsabilitat dels administradors de societats mercantils constitueix un dels temes de més importància teòrica i pràctica, subjecta a contínua revisió legislativa i d’una elevada litigiositat. L’obra, realitzada des d’una perspectiva universitària, tracta d’oferir a tots els operadors jurídics un instrument segur d’interpretació. Després de la necessària anàlisi dels àmbits objectiu i subjectiu, que constitueixen el pressupost, l’obra s’estructura distingint entre la responsabilitat per danys causats a la societat, als socis o als tercers i les cada vegada més nombroses i complicades sancions de què poden ser objecte els administradors en la seva actuació, incloent-hi les penals i les administratives, per continuar amb l’estudi de les especialitats laborals i tributàries i amb la possibilitat de cobertura de la responsabilitat a través de l’assegurança i finalitzar amb la prescripció de les diferents accions de responsabilitat. Aquest llibre, dirigit per Ángel Rojo i Emilio Beltrán (director acadèmic de Dictum) i coordinat per Ana Belén Campuzano (directora de formació de Dictum), és l’obra de referència en matèria de responsabilitat de directius, de la qual l’editorial Tirant lo Blanch ha publicat ja la cinquena edició i on també col·labora Esperanza Gallego.			RESUM: Un volum escrit amb força, passió, brillantor, i també raó, sobre les polítiques públiques de foment de la competitivitat empresarial. Maurici Lucena, l’autor, combina l’experiència en la gestió de la política d’innovació espanyola amb una ferma convicció que les polítiques de competitivitat s’han d’arrelar en els principis més sòlids de l’economia. Així, per exemple, amb una força argumental contundent, Lucena es pronuncia a favor de les polítiques horitzontals davant les verticals (sempre associades a la temptació d’“escollir guanyadors”). Aquest és un volum de lectura instructiva per a qualsevol i obligada per als qui ara, i en el futur, s’impliquin en les polítiques d’innovació. Els estalviarà més d’un error. El llibre de Maurici Lucena és una alenada d’aire fresc en aquests moments en què es busca tant camins per sortir de la crisi econòmica. És una combinació de teoria i pràctica que permet a l’autor transitar des de la tesi que “la millor política industrial és la que no existeix” fins a la defensa d’una política industrial basada en noves aproximacions conceptuals. Lògicament, la seva opció final defensa polítiques públiques que promoguin més i millor la innovació. Els seus arguments són enriquidors i enormement útils per als qui tenen responsabilitats en qualsevol àmbit d’un govern, i no només en el de la política industrial.
	INSTITUTOS PRECONCURSALES Y REFINANCIACIÓN DE DEUDAS Autor: PAVON, Carlos Editorial: Bosch Any 2013 Número de pàgines: 228 ISBN: 978-84-97905756 RESUM: La profunda crisi econòmica actual ha posat de relleu la necessitat d’incentivar mesures de gestió preventiva de la insolvència, per tal d’evitar-ne la judicialització en la mesura que sigui possible. En aquest sentit, l’obra examina diverses figures jurídiques alternatives al concurs de creditors, els denominats instituts preconcursals, amb vista a aconseguir una gestió més eficaç de la insolvència. Així, mitjançant un enfocament eminentment pràctic, es duu a terme un estudi doctrinal i jurisprudencial dels acords de refinançament, del risc de rescissió concursal dels acords que no s’ajustin al seu contingut i dels efectes inherents a la seva homologació judicial, en vigor des de l’1 de gener de 2012. A més, s’examinen les figures del preconcurs i del privilegi atorgat per la reforma al diner nou o fresh money com a mecanismes incentivadors de la utilització de les figures alternatives al concurs per part dels deutors amb dificultats econòmiques.

Articles doctrinals

Las notificaciones electrónicas obligatorias en materia tributaria
Autor/s: MORENO, Juan Ignacio
Publicació: Impuestos, núm. 5 Any 29 (maig 2013)

RESUM: Cal assenyalar que en l'evolució normativa que descriuen aquestes línies veurem com la incorporació de les noves tecnologies de la informació a la gestió dels tributs i, en el que ara interessa, l'ús de l'electrònica en les relacions entre l'Administració tributària i els obligats tributaris s'ha desenvolupat fonamentalment en un únic camp: el de la col·laboració social en la gestió dels tributs mitjançant la generalització de la presentació telemàtica de declaracions i documents, de vegades de manera obligatòria (fonamentalment, per a les persones jurídiques) i d'altres de manera voluntària (principalment, per a les persones físiques). Aquesta col·laboració general, tanmateix, no s'ha estès a l'àmbit de les notificacions en què ha operat fins fa poc temps el principi de l'autonomia de la voluntat, ja que la inclusió en el sistema de notificacions electròniques només es produïa a petició d'una part o donant el consentiment a la proposta de l'Administració en aquest sentit.

Las bonificaciones aplicables al nuevo contrato de apoyo a los emprendedores
Autor/s: CERVILLA, María José
Publicació: Actualidad Laboral; núm. 5 (maig 2013)

RESUM: Dins el règim jurídic del contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors hi ha la qüestió crítica de la determinació de les bonificacions que seran aplicades en aquest contracte; pels motius següents, entre altres: pel fosc panorama jurídic que es planteja amb el joc entre les noves bonificacions i les que queden vigents en virtut del Reial decret llei 20/2012, així com pels condicionants concrets que s'estableixen – i que caldrà verificar – perquè l'empresari pugui assolir aquests beneficis. Com que no és objecte del nostre estudi, l'anàlisi dels aspectes generals que conformen el règim jurídic del nou contracte de suport als emprenedors, únicament pretenem donar una visió general dels trets principals que caracteritzen aquesta modalitat contractual i els objectius fonamentals que es pretenen complir amb la seva inclusió en la reforma del mercat laboral que s'inicia amb la promulgació del RDL 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, i que, posteriorment, consolida la Llei 3/2012, de 6 de juliol, a l'article 4.

Las compañías españolas garantizan la sucesión interna con un amplio abanico de prácticas
Autor/s: IBAÑEZ, Salvador
Publicació: Capital Humano; núm. 276 (maig 2013)

RESUM: El desenvolupament d'un conjunt coherent de pràctiques que garanteixin la successió interna s'ha convertit en un factor crític de la gestió empresarial. Recórrer al planter per regir el destí de l'organització garanteix la solidesa de la cultura corporativa i constitueix un reconeixement al treball realitzat que contribueix d'una manera molt clara al compromís dels professionals. Les empreses Top Employers del nostre país han apostat clarament per la successió interna com un dels pilars de la seva sostenibilitat en aquest canvi d'era que vivim, caracteritzat per l'alta competitivitat. Assistim al naixement del que el nostre col·laborador Juan Carlos Cubeiro defineix com el talentisme. L'adequada gestió del talent és l'element definidor del futur de les organitzacions, i aquestes companyies ho saben. L'últim estudi efectuat per CRF Institute en els 45 països en què opera revela que les 49 organitzacions certificades com a Top Employers a Espanya 2012/2013 tenen una taxa més alta de successió interna (78%) que la mitjana de les 750 organitzacions analitzades en l'àmbit internacional (70%).

La sentencia del Tribunal de Luxemburgo reactiva la lucha contra las cláusulas abusivas
Autor/s: BALLUGERA, Carlos
Publicació: Diario La Ley, núm. 8078 (maig de 2013)

RESUM: Aquesta primera part del comentari a la importantíssima STJUE 14 de març de 2013 recull els motius pels quals la legislació espanyola és incompatible amb la Directiva 93/13/CEE sobre clàusules abusives i els criteris que obligatòriament haurà de tenir en compte el jutge nacional per valorar el caràcter abusiu d'una clàusula no negociada individualment, tant en general com en el cas de les clàusules de venciment anticipat, interessos de demora i liquidació unilateral del deute. Aquesta sentència tindrà no només importants conseqüències legislatives sinó també un fort impacte en la manera com s'entén a Espanya la Directiva europea contra les clàusules abusives. Una primera en la qual n'analitzarem críticament el contingut a través de les seves pautes obligatòries per determinar el caràcter abusiu o no de les clàusules controvertides i una segona en què ens preguntarem pels seus efectes en l'opinió i la pràctica jurídica espanyola.

Contingent Convertibles. Una nueva estrategia para la obtención de capital
Autor/s: DIAZ, Alberto; PALLAS, Ignacio; PAREJA, José Ignacio y PEREZ; Andrés
Publicació: CEF. Revista de Contabilidad y Tributación; núm. 362 (maig 2013)

RESUM: L’actual crisi financera ha tret a la llum el problema que suposen les institucions financeres que, per la seva importància i mida, no és possible deixar-les caure (too big to fail). Durant els últims anys, la gestió del risc ha anat evolucionant a través de la implementació de noves línies d’actuació més d’acord amb la realitat econòmica (mostra d’això serien els estàndards de Basilea per al sector financer). Un dels principals problemes que han hagut d’afrontar les entitats financeres ha estat la solvència, mesurada amb ràtios de capital de manera genèrica. Una de les noves maneres d’incrementar la solvència seria l’emissió de contingent convertibles (CoCos). Els CoCos són instruments de deute que es transformaran en accions en cas que es produeixi un «desencadenant» (trigger). Els CoCos són títols híbrids ja que tenen característiques pròpies de títols de deute i d’equity; comencen la seva vida com a bons ordinaris (pagament de principal i cupons) i en cas que, arribada una determinada data no hagin estat convertits en equity, vencerien com a bons corrents. Al contrari, la conversió de deute a equity en els CoCos es realitzaria de manera automàtica en produir-se el trigger (per al cas concret de ràtios de capital, el trigger seria adquirir un determinat nivell de solvència).

Reflexiones tras un año de la entrada en vigor de la Reforma Laboral…
Autor/s: SANCHEZ, Mariola
Publicació: Capital Humano; núm. 275 (abril 2013)

RESUM: Fa poc més d’un any que va entrar en vigor el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, que va posar en marxa la reforma laboral del 2012; per bé que és cert que la Llei 3/2012 de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que la va aprovar de forma definitiva, no es va publicar fins al 7 de juliol de 2012, no podem obviar que les principals mesures ja estaven contingudes en el Reial decret llei i la tramitació parlamentària de la Llei va introduir-hi pocs canvis. Molts durant aquesta etapa han centrat la seva anàlisi, tant crítica, com favorable, en les modificacions que la Llei va introduir en matèria de flexibilitat externa, o el que és el mateix, en relació amb l’extinció del contracte de treball, i van centrar el tret en la rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent, en la desaparició dels salaris de tramitació o en la relaxació de les causes de l’acomiadament objectiu. Tanmateix, el contingut realment rellevant, per no dir revolucionari, de la reforma el podem trobar en les mesures introduïdes amb l’objectiu que les empreses puguin adaptar-se ràpidament, i de la manera menys traumàtica possible, als canvis de l’entorn econòmic, deixant de banda la rigidesa que fins a la data caracteritzava les relacions laborals en el dret espanyol. Les mesures de flexibilitat interna han permès, i permetran en el futur, que les organitzacions, si és necessari per seguir competint i sent productives en un mercat cada més globalitzat i canviant, en definitiva per continuar vives, distribueixin de manera irregular la jornada de treball al marge del calendari fixat en conveni, canviïn les condicions de treball, modifiquin les funcions dels treballadors, traslladin els empleats a altres centres de treball, inapliquin determinats apartats del seu conveni col·lectiu o, fins i tot, trencant la tradicional prohibició a la concurrència de convenis, negociïn el seu propi conveni apartant-se dels sectorials en matèries substancials per al seu dia a dia, com poden ser-ho la retribució o la jornada.

Bonos basura: Una alternativa de inversión con riesgo… Pero alta rentabilidad
Autor/s: SANCHEZ-GALAN, José Ramón
Publicació: Estrategia Financiera; núm. 304 (abril 2013)

RESUM: Com que la incertesa generada a Itàlia i Xipre ha tingut un impacte en els mercats europeus, i Espanya, Portugal i Itàlia han estat els països més afectats, tant en les seves borses com en el deute sobirà, els inversors amants del risc han optat per altres camins on destinar les estratègies especulatives: els bons porqueria. Un bo porqueria es pot definir com un títol aparentment de renda fixa que té la particularitat que el seu risc d’impagament és superior a altres, per la qual cosa la rendibilitat exigida pel cupó és molt elevada, de manera que el retorn total de la inversió supera altres actius de característiques similars. Però, a més, incorpora altres riscos que, tot i que ja estan implícits en els actius de renda fixa, amb aquests títols assoleixen la màxima expressió. Entre altres, podem destacar-ne: el risc d’inflació, el risc de tipus de canvi, el risc fiscal (per exemple, en economies emergents o empreses de qualificació creditícia molt baixa), el risc de liquiditat (entesa com de negociació i, consegüentment, la possibilitat de desprendre’s d’aquests títols abans del venciment) o el risc de recuperació del principal (denominat “de repagament”), ja que els emissors no gaudeixen d’una solvència prèviament garantida. D’aquí la denominació de “porqueria” (junk), perquè trenquen en part la filosofia d’un actiu de renda fixa ja que un element així cal esperar que ofereixi una rendibilitat d’acord amb el seu risc, sempre inferior a altres alternatives d’inversió: els bons porqueria, al contrari, ofereixen una alta rendibilitat (d’aquí que també se’ls anomeni high yield, de l’anglès alta rendibilitat), unit a un risc elevat.

Efecto imitación en la distribución geográfica de la cartera de fondos globales
Autor/s: GINER, Begoña i VERON, Carmen
Publicació: Revista Española de Financiación y Contabilidad; núm. 156 (octubre - desembre de 2012)

RESUM: El possible efecte imitador entre els gestors. Davant el que s’ha fet en estudis previs, la nostra perspectiva no es basa en la imitació de la gestió de títols individuals, sinó en la gestió de la distribució geogràfica de la cartera. Aquest aspecte és especialment interessant en els fons globals ja que no tenen restriccions pel que fa a la composició de la cartera. La mostra de fons presenta nivells d’imitació significatius, que són més elevats en països que tenen una petita representació en la cartera de fons globals. A més, en la mostra analitzada, no hi ha evidències clares d’allaus d’informació segons el país d’inversió destí. Tanmateix, les famílies més grans presenten un comportament de líders en més països que no pas les famílies petites.