« TORNA A LA PORTADA

Respostes professionals

1. IRPF. Plans de pensions. Jubilació

El consultant, en situació de jubilació des de 2012, és titular de diversos plans de pensions i no ha percebut cap quantitat d’aquests plans. Tractament fiscal de les aportacions efectuades a plans de pensions abans i després de l’accés a la jubilació.

2. IVA. Indemnització. Agent financer

El consultant és un agent financer que rep una indemnització per clientela. Subjecció a l'IVA d'aquesta indemnització.

3. ITP i AJD. Crèdit hipotecari. Novació del crèdit amb una carència de capital per un termini de 24 mesos

Els consultants tenen concedit un crèdit hipotecari. Actualment volen sol·licitar a l'entitat financera una novació del crèdit amb una carència de capital per un termini de 24 mesos. Tributació de l'operació.

IRPF. Plans de pensions. Jubilació

Resposta

Pel que fa a la possibilitat de fer aportacions a plans de pensions després de la jubilació, cal assenyalar que es tracta d’una qüestió estrictament financera que excedeix l’àmbit de competències d’aquest centre directiu; l’òrgan competent per solucionar les qüestions relatives a plans de pensions que no siguin d’índole fiscal és la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, situada al P. de la Castellana, núm. 44, 28046 Madrid. Malgrat això, i a títol merament informatiu, es trasllada a continuació la normativa bàsica que hi ha sobre la matèria.

L’article 8.6 del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE de 13 de desembre), regula les contingències susceptibles de cobertura en un pla de pensions. D’aquesta manera, en relació amb la contingència de jubilació, disposa el següent:

D’altra banda, l’article 11 del Reglament de plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret 304/2004, de 20 de febrer (BOE de 25 de febrer), determina les incompatibilitats entre aportacions i prestacions, i assenyala el següent:

Per tant, una vegada esdevinguda la contingència de jubilació, sempre que no s’hagi iniciat el cobrament de la prestació per jubilació dels plans de pensions, es podrà seguir fent aportacions per a aquesta contingència. Al contrari, si se n’ha iniciat el cobrament, les aportacions que es facin als plans de pensions únicament es podran destinar a les contingències de defunció i dependència.

En relació amb el tractament fiscal d’aquestes aportacions, en la mesura que aquestes s’adaptin al que s’ha exposat anteriorment, les aportacions podran ser objecte de reducció en la base imposable general de l’impost sobre la renda de les persones físiques del partícip, tenint en compte els límits màxims de reducció que estableixen els articles 50 i 52 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE de 29 de novembre). Aquests límits són els següents:

• Com a límit màxim, s'aplicarà la inferior de les quantitats següents:
  1. El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Aquest percentatge serà del 50 per 100 per a contribuents de més de 50 anys.
  2. 10.000 euros anuals. No obstant això, en el cas de contribuents de més de 50 anys aquesta quantia serà de 12.500 euros.
• A més, la base liquidable general no podrà ser negativa com a conseqüència d’aquesta reducció; en aquest cas, l’excés no reduït es podrà traslladar als exercicis següents.

La qual cosa li comunico amb efectes vinculants, de conformitat amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

ˆ Pujar

IVA. Indemnització. Agent financer

Resposta

1. L’article 4, apartat u, de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, (BOE de 29 de desembre) declara que estaran subjectes a aquest impost “els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuats en l’àmbit espacial de l’impost per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional, fins i tot si s’efectuen a favor dels mateixos socis, associats, membres o partícips de les entitats que les efectuïn.”
   
   D’altra banda, l’article 11, apartat dos, número 15è de la Llei de l’impost sobre el valor afegit estableix que, en particular, es consideraran prestacions de serveis “les operacions de mediació i les d’agència o comissió quan l’agent o el comissionista actuï en nom d’altri. Quan actuï en nom propi i intervingui en una prestació de serveis, s’entendrà que ha rebut i prestat per si mateix els serveis corresponents.”.
   
   Per tant, el servei prestat per l’agent a què es refereix la consulta, que exercia l’activitat d’agent comercial, a favor d’una societat mercantil està subjecte a l’impost sobre el valor afegit.
   
   D’acord amb l’article 78, apartat tres, número 1r de la Llei 37/1992, no s’inclouran a la base imposable les quantitats rebudes per indemnitzacions que per la seva naturalesa i funció no constitueixin contraprestació o compensació dels lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a l’impost.
   
   Pel que fa a la indemnització per clientela a què es refereix l’escrit de consulta, l’article 28, apartat 1 de la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d’agència (BOE de 29 de maig), assenyala que quan s’extingeixi el contracte, sigui per un temps determinat o indefinit, l’agent que hagi aportat nous clients a l’empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindrà dret a una indemnització si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l’empresari i és equitativament procedent per l’existència de pactes de limitació de competència, per les comissions que perdi o per les altres circumstàncies que hi concorrin.
   
   D’altra banda, l’apartat 2 d’aquest article 28 estableix que “el dret a la indemnització per clientela també existeix en cas que el contracte s’extingeixi per defunció o declaració de defunció de l’agent.”.
   
   Tenint en compte també el que disposa l’article 1 de la mateixa Llei 12/1992, segons el qual, pel contracte d’agència una persona natural o jurídica, denominada agent, s’obliga davant una altra de manera continuada o estable, a canvi d’una remuneració, a promoure actes o operacions de comerç per compte d’altri, o a promoure’ls i concloure’ls per compte i en nom d’altri, com a intermediari independent, sense assumir, llevat que hi hagi un pacte en contra, el risc d’aquestes operacions, es dedueix que la indemnització per clientela se satisfà en contraprestació pels serveis prestats per l’agent que representen beneficis per a l’empresari una vegada conclòs el contracte d’agència.
   
   En aquests termes, la indemnització per clientela que regula l’article 28, apartat 1 de la Llei 12/1992, té la naturalesa d’una contraprestació o compensació per prestacions de serveis i, per tant, haurà de formar part de la base imposable de l’impost sobre el valor afegit, realitzades per l’agent, tribut que s’haurà de repercutir sobre aquesta base.
   
   
2. El consultant podrà deduir l'import de les quotes suportades en la factura prèvia rebuda per la cessió de cartera d'acord amb el que preveu el títol VIII de la Llei de l'impost relatiu a deduccions i devolucions.
   
   En particular, cal assenyalar que l’article 94 de la Llei 37/1992 recull les operacions que generen dret a la deducció, entre les quals no hi ha les operacions de l’article 20 de la Llei, ja que aquestes operacions configuren una exempció limitada que impedeix l’exercici del dret a la deducció.
   
   Per tant, si el consultant, com sembla que es desprèn de l’escrit de consulta, realitza exclusivament operacions de l’article 20 de la Llei de l’impost, no tindrà dret a la deducció en cap quantia. 
   
   
3. La qual cosa li comunico amb efectes vinculants, de conformitat amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

ˆ Pujar

ITP i AJD. Crèdit hipotecari. Novació del crèdit amb una carència de capital per un termini de 24 mesos

Resposta

L’article 30.1 del text refós de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre (BOE de 20 d’octubre de 1993) – a partir d’ara, TRLITPAJD – disposa en el paràgraf primer el següent:

D’altra banda, l’article 31.2 del TRLITPAJD determina que:

El criteri d’aquest centre directiu sobre les qüestions plantejades s’extreu dels dos preceptes transcrits en els termes següents:

Com es desprèn de l’article 31.2 del TRLITPAJD, la subjecció d’un document notarial en què es documenti la novació d’un préstec hipotecari o d’un crèdit hipotecari a la quota gradual d’actes jurídics documentats, documents notarials, requereix la concurrència de quatre requisits:

• Que es tracti de la primera còpia d’una escriptura notarial.
• Que tingui contingut avaluable.
• Que sigui susceptible d’inscripció en el Registre de la Propietat.
• Que el negoci jurídic documentat no estigui subjecte ni a les modalitats de transmissions patrimonials oneroses o operacions societàries de l’ITPAJD ni a l’impost sobre successions i donacions.

Les escriptures públiques que documenten la novació d’un crèdit hipotecari atorgat per una entitat financera compleixen el primer requisit i el quart, sens dubte. La qüestió consisteix a determinar si compleixen els requisits tercer (la qualitat de l’escriptura pública de ser inscriptible en el Registre de la Propietat) i el segon (la condició de ser avaluable el contingut del document).

Doncs bé, pel que fa al cas només cal indicar que compliran el requisit de ser inscriptibles els documents als quals la legislació hipotecària confereixi aquesta condició. En aquest sentit, es compleix aquest requisit ja que l’article 144 de la Llei hipotecària inclou la novació del contracte primitiu com un dels convenis inter partes susceptibles de ser inscrits quan disposa que “Qualsevol fet o conveni entre les parts, que pugui modificar o destruir l’eficàcia d’una obligació hipotecària anterior, com el pagament, la compensació, l’espera, el pacte o promesa de no demanar, la novació del contracte primitiu i la transacció o compromís, no tindrà efecte contra un tercer si no es fa constar en el Registre per mitjà d’una inscripció nova, d’una cancel·lació total o parcial o d’una nota marginal, segons els casos.”.

En desplegament del precepte transcrit, l’article 240 del Reglament hipotecari determina que “De conformitat amb el que disposa l’article 144 de la Llei, quan el fet o el conveni entre les parts produeixi novació total o parcial del contracte inscrit, s’estendrà una nova inscripció i es cancel·larà la precedent. Quan doni lloc a la resolució i ineficàcia del mateix contracte, en tot o en part, se n’haurà d’estendre una cancel·lació total o parcial, i, quan tingui per objecte portar a efecte un contracte inscrit que depèn de condicions suspensives, se n’haurà d’estendre una nota marginal. També es podrà fer constar per una nota al marge de la inscripció hipotecària el pagament de part del deute quan no sigui procedent la cancel·lació parcial.”.

Finalment, el segon requisit, la condició que el contingut sigui avaluable, depèn del fet que la novació es pugui quantificar, i, per tant, les escriptures que es limiten a introduir modificacions com ara el termini de venciment o el tipus d’interès aplicable, sense modificar la responsabilitat hipotecària, en la mesura que són quantificables, són avaluables i, per tant, estaran subjectes a la quota gradual d’actes jurídics. 
 
L’article 45.I.C) del TRLITPAJD estableix que “Independentment de les exempcions a què es refereixen els apartats A) i B) anteriors, s’aplicaran en els seus propis termes i amb els requisits i les condicions que s’exigeixin en cada cas els beneficis fiscals que per a aquest impost estableixen les disposicions següents: 24a (publicat erròniament com a 23a) La Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.”.

En aquest sentit, l’article 9 de l’esmentada Llei 2/1994, en la redacció actual, donada per l’article 10.2 de la Llei 41/2007, de 7 de desembre, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, disposa que: “Estaran exemptes en la modalitat gradual d’"actes jurídics documentats" les escriptures públiques de novació modificativa de préstecs hipotecaris pactats de comú acord entre creditor i deutor, sempre que el creditor sigui una de les entitats a què es refereix l’article 1r d’aquesta Llei i la modificació es refereixi a les condicions del tipus d’interès, inicialment pactat o vigent, a l’alteració del termini del préstec o a ambdues coses.”.

No és aplicable l’exempció que regula aquest article a l’escriptura notarial que documenti la novació d’un crèdit hipotecari de conformitat amb el que disposa l’article 14 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE de 18 de desembre de 2003), que estableix que: “No s’admetrà l’analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet imposable, de les exempcions i altres beneficis o incentius fiscals” i aquest article es refereix al supòsit de préstecs hipotecaris, per la qual cosa no es pot estendre als comptes de crèdit hipotecari.

Seria diferent que es tractés d’una novació acollida al Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recurs (BOE de 10 de març de 2012) l’article 8 del qual afegeix un nou número a l’article 45.I.B) del TRLITPAJD, que declara exemptes de la quota:

Així, a diferència de la Llei 2/1994 que a l’article 1 estableix que “2. La subrogació a què es refereix l’apartat anterior serà aplicable als contractes de préstec hipotecari, sigui quina sigui la data de formalització…”, l’article 2 del Reial decret llei 6/2012 estableix que les mesures previstes “s’aplicaran als contractes de préstec o crèdit garantits amb una hipoteca immobiliària el deutor de la qual estigui situat en el llindar d’exclusió i que estiguin vigents en la data de la seva entrada en vigor...”. Per tant, el seu àmbit d’aplicació és més ampli que el de la Llei 2/1994, en incloure tant els préstecs com els crèdits, de manera que aquests últims queden fora de l’exempció que preveu la Llei de 1994.

Ara bé, per acollir-se a aquesta exempció, cal complir els requisits que estableix el Reial decret llei 6/2012.

No obstant això, cal informar que algunes comunitats autònomes, dins l’àmbit de la seva competència, han establert una bonificació per a aquest tipus d’operacions.

La qual cosa li comunico amb efectes vinculants, de conformitat amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

ˆ Pujar