Jordi Goula. Llicenciat en Econòmiques i Filosofia per la Universitat de Barcelona. Periodista de La Vanguardia.
Durant 12 anys director del Servei d'Estudis de Banca Mas Sarda. En l'actualitat porta 20 anys a La Vanguardia, com a redactor d'economia. Coautor de dos llibres: “La sociedad del conocimiento” i “La industria en España”. Professor de periodisme econòmic en el Màster de Periodisme de la Columbia University.
Quins motius i/o circumstàncies el van portar a convertir-se en un periodista especialitzat en temes econòmics?
En realitat, mai vaig pensar que acabaria guanyant-me la vida escrivint. M'atreien més els números. Però el 1974, vaig començar a col·laborar en premsa cada setmana. Va ser un exercici nou per a mi que m'obligava a dues coses: d'una banda a ser capaç d'explicar comprensiblement els tripijocs de l'economia i d'una altra, em donava una disciplina que no tenia, ja que cada setmana havia de pensar un tema. Així vaig començar al Diari de Barcelona i després a l'Avui. Em va ser útil, ja que en tancar BMS em van oferir portar el suplement d'economia de La Vanguardia. I vaig acceptar. I fins ara…
Com veu la professió de periodista en els temps actuals (crisi en els mitjans de comunicació, irrupció d'internet, etc.)? És una professió de futur?
Explicar el que passa, investigar, sempre es farà, sigui sobre un suport o un altre. Ara bé, el més probable és que tot el que sigui informació pura i dura cada vegada tingui menys necessitat de gent, ja que les grans agències cobriran tots els canals possibles. El que es trobarà a faltar –i aquest crec que és el futur de la professió- és gent que expliqui el perquè de les coses, què hi ha darrere la cortina de la informació. Per a això faran falta professionals preparats amb coneixement profunds dels temes. Anirem més a l'especialització i la carrera de periodisme potser se substituirà per un segon cicle, simplement com una tècnica, havent de fer un primer cicle d'un coneixement concret, economia, medicina, ciència…
El professional neix o es fa?
No és una professió fàcil, ja que requereix estar pendent moltes hores al dia del que succeeix al voltant. Un corresponsal per exemple, ha d'estar les 24 hores del dia preparat per a qualsevol cosa. Jo diria que hi ha un component vocacional molt important.
Quan es diu la frase “aquesta persona és un autèntic professional” quines característiques i atributs considera que hauria de complir? A qui posaria com a exemple de professionalitat?
Posaria l'honestedat en primer lloc. La capacitat de treball, l'objectivitat, la humilitat, l'empatia, el coneixement de gent, la independència de criteri, voluntat de servei… no sé, hi ha moltes qualitats… un nom? Se m'acut el del meu company a La Vanguardia Jaume Arias que amb més de 80 anys continua escrivint cada setmana. Gran professional i millor persona.
En els seus més de 25 anys de professió alguna anècdota o fet que per a vostè ha estat gaire important o que li agradaria destacar?
Cada setmana tinc alguna cosa per explicar. Porto la secció de Gestión al suplement Dinero i porto escrits uns 500 articles. Malgrat això continuo pensant coses noves… i surten. Cada setmana parlo amb experts d'un aspecte que en saben moltíssim. És un exercici d'humilitat molt recomanable, perquè cada setmana et recorden que saps molt poc… o res. A banda, et permet conèixer als millors de cada tema. I això és molt important.
Record? Sí, em va impressionar l'entrevista que vaig fer a Manuel Castells, quan encara era als Estats Units i acabava de publicar els seus llibres sobre la societat del coneixement. Fa 10 anys i sembla una eternitat com ha canviat tot.
Tots els experts diuen, que a hores d'ara de crisi i pensant en els pròxims anys, tots els professionals al llarg de la seva vida professional s’hauran de reinventar diverses vegades, està d'acord amb aquesta opinió?
Absolutament. En el meu cas ja ho he viscut. I m’he hagut de reciclar un parell de vegades. Penso, que en un entorn tan canviant i accelerat com l'actual, això anirà a més. No en tinc cap dubte. Per això, quan de vegades algun jove em pregunta què pot estudiar, li dic que l'important és una bona formació de base, després la vida et porta per camins que de vegades ni has pogut imaginar.
Per acabar, vostè com a expert en economia quines previsions s'albiren per a aquest any i per al 2011?
Sempre pensant en Espanya, crec que aquest any està perdut i que el pròxim començarem a remuntar el vol lentament. El pes de tot el maó construït i no venut és massa gran i llasta a les entitats financeres i a una bona part de l'economia. Amb tot, en aquest any 2010 ja hi haurà algun sector que aixecarà el cap. El país està en plena cura d'aprimament i penso que anirem a més en aquest sentit, davant l'amenaça que els mercats no vulguin el nostre deute. l'Estat serà més caut a l'hora de donar diners i això es notarà en les famílies. Veig mesos molt difícils per davant. Esperem que des de l'exterior, via exportacions i turisme, ens donin un cop de mà. La normalització total de l'economia espanyola la veig més llunyana un parell o tres d'anys almenys.
|