Un exemple de professionalitat. Dr. Josep Maria Borràs
|
Dr. Josep Maria Borràs. Sense entrar en qüestions personals, quins motius i/o circumstàncies el van portar a convertir-se en un professional especialitzat en el càncer? La casualitat, vaig començar a treballar en epidemiologia i prevenció cardiovascular, amb un interès molt centrat en aspectes preventius i, per raons de canvis en l'administració sanitària, em van proposar coordinar les activitats de l'any europeu contra el càncer a Catalunya, que se celebrava el 1989; vaig acceptar i des de llavors he treballat sempre en l'àrea de planificació sanitària i preventiva en oncologia. No he estat gens vocacional en la meva decisió, més aviat una sèrie de circumstàncies em van fer entrar en aquest món i des de llavors cada vegada m'ha interessat més. Quan o com va descobrir que volia dedicar-se a la seva professió mèdica? La medicina és un tipus d'estudis i de professió que obre un camp d'acció molt variat i interessant. La biologia humana sempre em va interessar i per això vaig escollir medicina ja que em semblava que tindria més opcions, com així ha estat. Com a especialista i coordinador científic en el tractament del càncer, que avenços s'estan produint en aquest camp? Els avenços produïts en les dues últimes dècades han estat molt notables. D'una banda, hem millorat de forma clara el nostre coneixement de la patologia del càncer i com a conseqüència entenem millor que succeeix i quines són les possibilitats diagnòstiques i terapèutiques. Cada vegada classifiquem millor als tumors i sabem adaptar els tractaments disponibles a la situació del pacient i al càncer, i podem personalitzar la teràpia. D'altra banda, sabem aplicar i utilitzar millor els tractaments que teníem i aconseguim que tinguin més eficàcia. Hem reduït notablement la toxicitat del tractament del càncer i els pacients els toleren millor i hem aconseguit reduir l'impacte sobre la seva qualitat de vida. Un exemple és el tractament conservant el pit en les dones amb càncer de mama, que es pot aplicar en el 70% dels casos. No obstant això, encara la meitat dels pacients no sobreviuen al seu tumor, fet que ens obliga a continuar investigant per millorar els instruments diagnòstics i terapèutics disponibles. La clau per tant, és aplicar bé i a tots els pacients que es poden beneficiar dels tractaments disponibles i continuar investigant per millorar-los. Quins consells ens donaria per a una dieta orientada a prevenir el càncer i altres malalties cròniques? Tot ciutadà que vulgui prevenir el càncer ha de deixar de fumar, en segon lloc no ha de començar a fumar si no ho fa, i en tercer lloc, ha de deixar de fumar. La resta de recomanacions serveixen també per prevenir altres malalties cròniques, com és el cas de la prevenció del tabaquisme, i es poden resumir a realitzar exercici físic moderat (caminar a pas viu durant mitja hora o més cada dia o, com a mínim, tres dies per setmana), estar prim sense sobrecàrrega o obesitat, menjar fruites i verdures cada dia i evitar menjar greixos d'origen animal en quantitats importants. Finalment, evitar cremar-se al sol, sobretot els nens, que no haurien de prendre el sol o ho haurien de fer, vestits amb roba amb cotó. En un moment de crisi com l'actual, en què la sanitat també s’hi troba immersa quin creu que és el risc real que corre el sistema de salut? Òbviament, l'època no és la millor per al que suposa una part molt important de la despesa realitzada per l'administració pública, i més si es té en compte que el seu creixement anual, ben sovint, és superior al del PIB. D'altra banda, la sanitat pública és un bé molt valorat pels ciutadans (de fet, crec que l'únic pel que una part significativa d'ells estarien disposats a pagar més impostos). Per completar aquesta perspectiva, la sanitat pública espanyola és de qualitat elevada en general. Amb aquestes consideracions en ment, crec que pot existir un risc de morir d'èxit si no sabem gestionar bé el creixement de les necessitats sanitàries, separant bé la despesa necessària d’ allò que no és tan important o que és francament superflu. En oncologia, el cost del tractament és tan elevat que difícilment es pot considerar el seu finançament privat. De fet, als Estats Units un percentatge significatiu de la població deixa de tractar-se un càncer simplement perquè no el pot pagar. No crec que cap societat europea accepti aquesta situació, però el repte de com finançar la innovació sanitària i fer sostenible el sistema l’hem de discutir com a societat i les persones han de ser conscients del cost que té un tractament, i per tant, que només pot ser utilitzat quan és efectiu. Finalment i com a metge en quin punt del debat creu que es troba a hores d'ara el tema de la col•legialització mèdica? La meva visió de la col•legiació mèdica és la d'un col•lectiu que agrupa professionals amb un codi compartit i conegut que permet garantir un grau d'autoregulació professional enfront de la societat. A més a més, presten serveis als associats amb un nivell de qualitat notable. El debat sobre la col•legiació obligatòria existeix en la professió encara que crec que en menor mesura que fa uns anys. Crec que el col•legi és un espai de debat professional molt rellevant i que aquest aspecte ha de ser potenciat en un futur. |
|
Banco de Sabadell, S.A. o els proveïdors de notícies i/o informacions no garanteixen la utilitat, obtenció de resultats o infal·libilitat dels continguts facilitats a través d'aquesta newsletter, que en tot cas ho són amb caràcter orientatiu i informatiu. El contingut d'aquest document es basa en informació que ha estat obtinguda de fonts estimades com a fidedignes, però no es concedeix cap mena de garantia per part del banc sobre la seva exactitud, integritat o correcció. Qualssevol opinions, mesures o actuacions d'inversió o de qualsevol altre tipus que siguin adoptades per l'usuari, ho seran pel seu exclusiu compte i risc. Aquesta newsletter ha estat elaborada pel Departament d'Estudis de Planificació Jurídica - Centre de Documentació www.planificacion-juridica.com © Banco de Sabadell, S.A. 2010. Tots els drets reservats. La seva adreça de correu electrònic està incorporada, juntament amb les seves dades personals, a un fitxer titularitat de Banco de Sabadell, S.A. (avda. Óscar Esplá, 37, 03007 Alicante) per prestar-li el servei gratuït a què vostè està subscrit. Per accedir, cancel·lar o rectificar les seves dades o l'adreça de correu electrònic on vol rebre aquest tipus d'informació pot enviar una carta per correu postal o passar per qualsevol de les oficines de Banco de Sabadell, S.A. o enviar un missatge a l'adreça de la newsletter newscolectivos@bancsabadell.com. Si no vol rebre més informació comercial per correu electrònic, faci clic aquí. SabadellAtlántico, Banco Herrero i Solbank són marques registrades de Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d’Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143. Adreça de correu electrònic: newscolectivos@bancsabadell.com. |
|
