« TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

 NOVEMBRE 2010

L’adaptació jurídica a l'inici d'una activitat

En fer el plantejament de l'inici d'una activitat empresarial s’han d'analitzar nombroses qüestions: planificació laboral i fiscal, estratègies de màrqueting i publicitat, possibles autoritzacions administratives per exercir l'activitat, etc. Entre aquestes qüestions una de les més importants és la d'escollir la forma jurídica de la nostra empresa.

De l'opció que escollim en dependran la resta de qüestions. És un aspecte que mereix una planificació i un estudi previ.

En primer lloc, s'haurà de decidir si s'exercirà l'activitat empresarial com a persona física o persona jurídica, i si s'opta per una societat mercantil o civil. En el moment de seleccionar la forma jurídica més apropiada, s'hauran de valorar, entre altres, els aspectes següents:

  1. Responsabilitat de les persones associades:

    S'optarà per una o altra forma jurídica en funció del grau de responsabilitat que es desitgi assumir.

    • Limitada al capital aportat: societat anònima (SA), societat anònima laboral (SAL), societat de responsabilitat limitada (SL) o societat limitada laboral, societat comanditària.
    • Il•limitada, afectant tant el patrimoni mercantil com al personal: empresari individual, comunitat de béns, societat col•lectiva, societat civil privada, etc.
  2. Nombre de socis:

    És el nombre de persones que intervenen en la creació de l'empresa. Quan són diverses les promotores, és aconsellable constituir-se en societat. Hem de tenir en compte que en el cas de les societats anònimes, societats laborals i cooperatives, la llei exigeix un mínim de socis, com veurem després.

  3. Dimensió del projecte:

    En funció de la dimensió econòmica del projecte a desenvolupar, s'haurà de recórrer a la participació de diverses persones, per la qua cosa s'optarà a constituir una societat. Així mateix s'ha de tenir en compte que, per a la constitució de segons quines societats, s'exigeix un capital mínim. Per exemple, per a una societat limitada 3.000 € i per a una societat anònima o una societat anònima laboral 60.000 €. En el cas de Societats Limitades Nova Empresa (S.L.N.E.) la quantitat és de 3.012 € com a mínim i 120.202 € com a màxim.

A continuació li mostrem un quadre comparatiu amb les principals formes jurídiques. A més a més els indicarem alguns aspectes a tenir en compte a l’hora d’escollir.

TIPUS D'EMPRESES - FORMES JURÍDIQUES DE CONSTITUCIÓ
Tipus Nombre de socis Capital Responsabilitat
AUTÒNOM 1 No hi ha mínim inicial Il•limitada
SOCIETAT CIVIL 2 o més No hi ha mínim inicial Il•limitada
COMUNITAT DE BÉNS 2 o més No hi ha mínim inicial Il•limitada
SOCIETAT LIMITADA Mínim 1 3.000 € Limitada al capital aportat
SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA Mínim 1
Màxim 5		 Mín. 3.012 €
Màx. 120.202 €		 Limitada al capital aportat
SOCIETAT ANÒNIMA Mínim 1 60.000 € Limitada al capital aportat
SOCIETAT LIMITADA LABORAL Mínim 3 3.000 € Limitada al capital aportat
SOCIETAT ANÒNIMA LABORAL Mínim 3 60.000 € Limitada al capital aportat
COOPERATIVA Mínim 3 1.803 € Limitada al capital aportat

Dades a tenir en compte en el moment d'efectuar l'elecció

  1. Tipus d'activitat a exercir.- L'activitat que desenvolupi l'empresa pot condicionar l'elecció de la forma jurídica en aquells casos en què en la normativa aplicable estableixi una forma concreta. Es tracta d'excepcions a la regla general de llibertat d'elecció. A més a més, algunes administracions exclouen certes formes jurídiques per sol•licitar determinades ajudes i subvencions.
  2. Nombre de promotors.- El nombre de persones que intervinguin en l'activitat pot condicionar l'elecció. Així, quan siguin diversos promotors, el més aconsellable serà constituir una societat. No obstant això, cal recordar que és possible constituir una societat anònima, limitada o limitada nova empresa, amb un sol soci (societat unipersonal).
  3. Responsabilitat dels promotors.- Aquest és un aspecte important. La responsabilitat pels deutes contraguts pot estar limitada al capital aportat (societats anònimes, limitades, etc.) o ser il•limitada (autònom, societat civil i comunitat de béns), afectant en aquest últim cas tant al patrimoni empresarial com al personal quan en l'empresarial no n'hi ha prou per cobrir les obligacions assumides.
  4. Necessitats econòmiques del projecte.- En principi les societats civils són més barates en la seva constitució ja que no és necessària la seva inscripció en el registre mercantil i, per tant, tampoc han de passar pel notari. A més a més, no s'exigeix capital inicial mínim. No obstant això, la societat limitada, l'anònima, les societats laborals i les cooperatives de treball exigeixen escriptura notarial i un capital mínim per començar. Malgrat tot això aquest desemborsament inicial pot compensar si el que es pretén és limitar la responsabilitat futura a aquest capital i per tant protegir el nostre patrimoni personal, tal com comentàvem en el punt anterior.
  5. Aspectes fiscals.- La diferència fonamental entre unes societats i altres es troba en la tributació a través de l’IRPF en el cas d'autònoms, societats civils i comunitats de béns, o bé a través de l'Impost de societats en la resta de societats. En l’IRPF s'aplica un tipus impositiu progressiu que s’eleva segons s’incrementen els beneficis. En l'Impost de societats s'aplica un tipus fix, que amb caràcter general és del 30% i del 25%, aquest últim per a empreses de reduïda dimensió (fins a 120.202 euros de base imposable). A mesura que s'eleven els ingressos sol interessar més la tributació per l'Impost de societats.
  6. Imatge davant els clients.- Molts clients i proveïdors es fixaran en la forma jurídica de l'empresa per determinar la seva major o menor permanència, i per tant, la major o menor fiabilitat. Les societats mercantils (limitada o anònima) tenen una major sensació de permanència.

COMUNITATS DE BÉNS I SOCIETATS CIVILS

Comunitats de béns

Concepte

La comunitat de béns és un contracte pel qual la propietat d'una cosa o d'un dret pertany proindivís a diverses persones.

Característiques

  • Les comunitats de béns es regiran pel codi civil.
  • L'objecte de la comunitat de béns pot ser la posada en comú d'un patrimoni per crear una empresa i repartir les pèrdues i guanys.
  • No està regulada la denominació de la comunitat, per la qual cosa podrà adoptar qualsevol nom, acompanyat de les paraules comunitat de béns o "C.B.".
  • No hi ha exigència d'un mínim de comuners.
  • Tampoc hi ha exigència d'una aportació mínima obligatòria a la comunitat.
  • En la comunitat de béns es poden aportar només béns, però no es podrà aportar únicament diners o treball.
  • Els comuners respondran enfront de tercers de forma il•limitada.
  • Es constituirà mitjançant escriptura pública quan s'aportin béns immobles.
  • No tenen personalitat jurídica pròpia.

Constitució

  • La comunitat es podrà constituir en qualsevol forma, tret que s'hi aportin béns immobles o drets reals, en aquest cas serà necessària l'escriptura pública.

Pèrdues i guanys

  • Les participacions corresponents als comuners en la comunitat es presumiran iguals, mentre no es provi el contrari.
  • Cada comuner participarà en les pèrdues i guanys en proporció a les seves respectives quotes de participació.

Obligacions dels socis

  • Cada partícip es podrà servir de les coses comunes, sempre que en disposi conforme al seu destí i de forma que no perjudiqui l'interès de la comunitat i no impedeixi als coparticipants utilitzar-les segons el seu dret.
  • Tot copropietari podrà obligar els coparticipants a contribuir a les despeses de la cosa o dret comú.

Administració de la societat

  • Es podran nomenar un o més administradors de la comunitat i si no n'hi ha l’administració serà exercida per qualsevol dels partícips.

Responsabilitat

  • Els partícips respondran davant de la comunitat dels danys i perjudicis ocasionats amb culpa.
  • Enfront de tercers la comunitat respondrà amb tots els seus béns i si aquests no són suficients els comuners respondran amb el seu patrimoni personal conforme al que pacta.

Societats civils

La societat civil és un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb l’ànim de repartir entre si els guanys.

Característiques

  • La denominació de la societat civil no queda regulada pel codi civil, per la qual cosa s'entén que podrà adoptar qualsevol nom i en el nom hi haurà de figurar la indicació de societat civil, o la seva abreviatura "S.C.".
  • El capital de la societat estarà format per les aportacions dels socis, que podran ser en diners, béns o indústria.
  • No hi ha exigència d'un capital mínim per a la seva constitució.
  • El nombre de socis tampoc està regulat, per la qual cosa se sobreentén que la quantitat mínima per a la constitució serà de 2.
  • Dels deutes socials primer en respondrà la societat, i després els socis de forma il•limitada amb tot el seu patrimoni personal.
  • La societat es constituirà mitjançant escriptura pública, quan hi hagi aportació de béns immobles.
  • La societat civil podrà tenir o no personalitat jurídica pròpia, segons que els seus pactes siguin públics entre els socis o es mantinguin secrets entre aquests i cadascú contracti en nom seu amb els tercers.
  • Les societats civils que mantinguin els seus pactes secrets i per tant sense personalitat jurídica es regiran per les disposicions relatives a la comunitat de béns.
  • Les societats civils, per l'objecte a què es consagrin, poden revestir totes les formes reconegudes en el codi de comerç. En aquest cas se li aplicaran les disposicions d'aquest codi.
  • Els socis poden ser de dues classes: socis i socis industrials.

Constitució

  • La societat es podrà constituir en qualsevol forma, tret que s'hi aportin béns immobles o drets reals, en aquest cas serà necessària escriptura pública.
  • És nul el contracte de societat, sempre que s'aportin béns immobles, si no se’n fa un inventari, signat per les parts, que s’haurà d'unir a l'escriptura.

Classes de societat

La societat civil pot ser:

  • Universal
  • Particular

Societat universal

  • La societat universal pot ser de tots els béns presents o de tots els guanys
    • Societat de tots els béns presents és aquella per la qual les parts posen en comú tots els béns que actualment els pertanyen, per partir-los entre si, igual que els guanys que adquireixin amb ells.
    • La societat universal de guanys comprèn tot el que adquireixin els socis per la seva indústria o treball mentre duri la societat. Dels béns mobles o immobles que cada soci posseeixi en celebrar-se el contracte, només passarà a la societat l'usdefruit i aquests continuaran sent de domini particular.

Societat particular

  • La societat particular té únicament per objecte coses determinades, el seu ús, o els seus fruits, o una empresa assenyalada, o l'exercici d'una professió o art.

Classes de socis

En la societat pot haver-hi:

  • Socis capitalistes: són els que aporten béns o diners.
  • Socis industrials: són els que només aporten a la societat la seva indústria o treball.

Pèrdues i guanys

  • És nul el pacte que exclou un o més socis de tota part en els guanys o en les pèrdues.
  • Només el soci d'indústria pot ser eximit de tota responsabilitat en les pèrdues.
  • Els socis participen en les pèrdues i guanys en conformitat al que pacta. A falta de pacte, de forma proporcional al que aporta.
  • El soci d'indústria tindrà una part igual a la del que menys hagi aportat.

Obligacions dels socis

  • Els socis són deutors del que s'hagin promès aportar a la societat.
  • El soci que s'hagi obligat a aportar diners i no ho hagi fet haurà d'aportar els interessos i indemnitzar pels danys causats.
  • Quan s'aportin a la societat coses certes i determinades, els socis aportants queden subjectes a l'evicció.

Administració de la societat

  • Al contracte social es pot encarregar l'administració a un soci, en aquest cas, el seu poder és irrevocable sense causa legítima.
  • Si l'administració s'atorga a una persona després de contracte, sense que s'hagués acordat conferir-lo, es pot revocar en qualsevol moment.
  • Si s'ha estipulat que els socis administradors, perquè els seus actes siguin vàlids, hagin d'actuar uns amb el consentiment dels altres, es necessitarà el concurs de tots per a la validesa dels actes, sense que es pugui al•legar l'absència o impossibilitat d'un d'ells, tret que hi pogués haver perill d'un perjudici imminent per a la societat.
  • En el cas que no s'hagi estipulat el mode d'administració, tots els socis tenen poder per obligar la societat.

Responsabilitat

  • Els socis respondran davant de la societat dels danys i perjudicis ocasionats amb culpa.
  • Davant de tercers primer respondrà la societat amb tots els seus béns, i si aquests no són suficients, respondran els socis amb el seu patrimoni personal conforme al pactat.

A continuació li oferim un resum dels principals paràmetres a l'inici d'una activitat de les principals formes jurídiques:

Empresari individual Comunitat de béns Societat limitada Societat limitada nova empresa Societat anònima
Tràmits en la constitució Simplicitat i estalvi en despeses de notari, registres, etc. Simplicitat, encara que han de satisfer l'ITP i AJD Inscripció en escriptura pública i registre mercantil i ITP i AJD Possibilitat de tramitació per mitjans telemàtics en 48 hores. Diferiment ITP i AJD Inscripció en escriptura pública i registre mercantil i ITP i AJD
Capital social mínim Cap Cap 3.000 € desemborsat en la seva totalitat Mínim de 3.012 i màxim de 120.202 € 60.000 € que es poden desemborsar en quartes parts
Nombre de socis Una persona física Mínim dos socis Es pot constituir amb un únic soci fundador, en aquest cas es considera “societat unipersonal”. No hi ha màxim de socis D'un a cinc en la constitució No existeix ni mínim, ni màxim. Es pot constituir amb un únic soci fundador, en aquest cas es considera “societat unipersonal”
Administració Es gestiona personalment l'empresa Es gestiona pels comuners L'administració la pot exercir un administrador únic, dos o més administradors solidaris o mancomunats, o per un consell d'administració compost per un mínim de tres i un màxim de dotze consellers L'administració podrà exercir-la un òrgan unipersonal o pluripersonal Administrador únic, dos o més solidaris o, a través, d'un consell d'administració amb un mínim de tres
Responsabilitat Respon l'empresari dels deutes de l'activitat tant amb el seu patrimoni empresarial com particular Responen els comuners dels deutes tant amb el seu patrimoni empresarial com particular Només respon el patrimoni de la societat Només respon el patrimoni de la societat Només respon el patrimoni de la societat
Finançament Dificultat per accedir a crèdit extern Dificultat per accedir a crèdit extern Dificultat mitjana d'accés a crèdit extern Dificultat mitjana d'accés a crèdit extern Major facilitat per accedir al crèdit extern
Càrrega tributària El rendiment net de l'activitat tributa per l’IRPF. Des d'un 24% fins a un 43% segons siguin els seus beneficis El benefici de l'activitat tributa per l’IRPF. Des d'un 24% fins a un 43%. Cada comuner paga la part que li correspon El benefici de l'entitat tributa per l'IS. El tipus general al 30% per als iniciats a partir de l'1 de gener de 2008. Les ERD apliquen un tipus reduït del 25% pels primers 120.202,41 € i del 30% per la resta (1) El benefici de l'entitat tributa per l'IS. El tipus de gravamen és del 30%. Les ERD apliquen un tipus reduït del 25% pels primers 120.202,41 € (2) El benefici de l'entitat tributa per l'IS. El tipus de gravamen és del 30%. Les ERD apliquen un tipus reduït del 25% pels primers 120.202,41 € (3)
Seguretat Social Alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) Alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) L'Administrador en RETA i la resta Règim General L'Administrador en RETA i la resta Règim General L'Administrador en RETA i la resta Règim General

(1) En els períodes impositius iniciats en els anys 2009, 2010 i 2011, les entitats en què l'import net de la xifra de negocis de les quals en el període esmentat sigui inferior a 5 milions d'euros i la plantilla mitjana en el període sigui inferior a 25 empleats, tributaran d'acord amb la següent escala, excepte si d'acord amb el que preveu l'article 28 del TRLIS (que regula els tipus de gravamen en l'impost) hagin de tributar a un tipus diferent del general:

a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 €, al tipus del 20%.
b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 25%.

(2) En els períodes impositius iniciats en els anys 2009, 2010 i 2011, les entitats en què l'import net de la xifra de negocis de les quals en el període esmentat sigui inferior a 5 milions d'euros i la plantilla mitjana en el període sigui inferior a 25 empleats, tributaran d'acord amb la següent escala, excepte si d'acord amb el que preveu l'article 28 del TRLIS (que regula els tipus de gravamen en l'impost) hagin de tributar a un tipus diferent del general:

a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 €, al tipus del 20%.
b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 25%.

(3) En els períodes impositius iniciats en els anys 2009, 2010 i 2011, les entitats en què l'import net de la xifra de negocis de les quals en el període esmentat sigui inferior a 5 milions d'euros i la plantilla mitjana en el període sigui inferior a 25 empleats, tributaran d'acord amb la següent escala, excepte si d'acord amb el que preveu l'article 28 del TRLIS (que regula els tipus de gravamen en l'impost) hagin de tributar a un tipus diferent del general:

a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41 €, al tipus del 20%.
b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 25%.

DEP. D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ JURÍDICA

« TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

Banco de Sabadell, S.A. o els proveïdors de notícies i/o informacions no garanteixen la utilitat, obtenció de resultats o infal·libilitat dels continguts facilitats a través d'aquesta newsletter, que en tot cas ho són amb caràcter orientatiu i informatiu. El contingut d'aquest document es basa en informació que ha estat obtinguda de fonts estimades com a fidedignes, però no es concedeix cap mena de garantia per part del banc sobre la seva exactitud, integritat o correcció.

Qualssevol opinions, mesures o actuacions d'inversió o de qualsevol altre tipus que siguin adoptades per l'usuari, ho seran pel seu exclusiu compte i risc. Aquesta newsletter ha estat elaborada pel Departament d'Estudis de Planificació Jurídica - Centre de Documentació www.planificacion-juridica.com © Banco de Sabadell, S.A. 2010. Tots els drets reservats.

La seva adreça de correu electrònic està incorporada, juntament amb les seves dades personals, a un fitxer titularitat de Banco de Sabadell, S.A. (avda. Óscar Esplá, 37, 03007 Alicante) per prestar-li el servei gratuït a què vostè està subscrit. Per accedir, cancel·lar o rectificar les seves dades o l'adreça de correu electrònic on vol rebre aquest tipus d'informació pot enviar una carta per correu postal o passar per qualsevol de les oficines de Banco de Sabadell, S.A. o enviar un missatge a l'adreça de la newsletter newscolectivos@bancsabadell.com.

Si no vol rebre més informació comercial per correu electrònic, faci clic aquí.

SabadellAtlántico, Banco Herrero i Solbank són marques registrades de Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d’Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143. Adreça de correu electrònic: newscolectivos@bancsabadell.com.