« TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

El valor afegit d'una firma des d'una òptica econòmica i financera

És habitual en el sector quan es parla del valor afegit d'una firma, referir-se sempre a conceptes del tipus: servei orientat al client, treball en equip, qualitat, gestió del coneixement, etc.

Sens dubte són principis i valors a què tot despatx ha d'aspirar i que conformen l’ADN del valor afegit d'una firma, no obstant això gairebé ningú o són molt pocs els que també inclouen en la definició de valor afegit d'una firma els termes següents: marge del despatx, marge dels departaments, productivitat dels professionals, rendibilitat dels clients, etc. Aquesta reflexió neix de la meva experiència en les operacions de fusió i compravenda de despatxos en què he intervingut, on com a molt es parla de facturació i de “retribució” dels socis i de poca cosa més. Després en una segona fase quan s'intenta aprofundir i desentranyar el valor afegit econòmic i financer de la firma, et trobes amb “sorpreses” desconegudes pels socis: marges negatius (es confon retribució del soci amb repartiment o retirada de beneficis, etc.), professionals amb baixa productivitat, departaments excessivament carregats de personal, etc. Quan descobreixes aquesta nova “realitat” la pregunta que et formules és la següent: quin valor afegit té el meu despatx?

Segons la teoria de la relativitat del valor, la taxació d'una empresa es basa fonamentalment en el seu fons comercial:

Fons de comerç = Valor real – Valor comptable

Aplicant aquesta senzilla fórmula potser nos en adonaríem, si som objectius, que el suposat valor afegit del nostre despatx sigui gairebé zero.

A continuació intentaré, sense ànim de ser exhaustiu, relacionar una sèrie de paràmetres que tot despatx hauria de mesurar fins a l'obsessió. Si aquests paràmetres no es controlen i no són positius, parlar del valor afegit d'una firma serà pura literatura. En el temps que ens ha tocat viure, crisi prolongada, feroç competència, “ball” de fusions i integracions encara es fa més evident la necessitat de GESTIONAR EL MARGE. I aquesta necessitat de gestionar és possible en qualsevol mena de despatx, sigui petit o mitjà, és un tòpic “això només ho poden mesurar i gestionar els grans despatxos, només ells disposen de recursos”. No fer-ho o ignorar-ho significa en el mitjà termini pràcticament desaparèixer del mercat.

Paràmetres que s'han de mesurar

Alguns paràmetres que considerem s’haurien de mesurar:

1) Avaluació de la rendibilitat del personal

En aquest apartat s'haurien de mesurar com a mínim els següents indicadors:

1.1. Cost hora per empleat/professional

El càlcul s'obté del quocient següent:

1.2. Càlcul de la rendibilitat aportat per l'empleat/professional

S'obté de calcular el valor afegit aportat per cada treballador:

VA = Import facturat a clients – Cost assignable a l'empleat/professional

• Lògicament, també hi ha personal que realitza funcions de suport (administratius, documentalistes, etc.) a qui no se li pot aplicar aquest criteri.
• Aquest mateix càlcul VA aportat per cada treballador es pot calcular de forma agregada per cada àrea d'especialitat o departaments (fiscal, mercantil, etc.) del despatx.

2) Avaluació de la Rendibilitat per client

La rendibilitat dels clients està definida per la diferència entre l'import facturat i els costos assignables als clients.

Rendibilitat clients = Honoraris facturats i cobrats - Cost hores invertides en la prestació del servei

Normalment les disminucions de rendibilitat tenen relació en un excés d'hores invertides en el client, d'aquí la importància de controlar les hores realment invertides versus hores previstes.

3) Avaluació de la productivitat del despatx

De forma resumida els indicadors que ens poden permetre mesurar la productivitat del despatx són quatre:

1. Facturació per empleat
2. Grau d'assumpció de nous treballs
3. Endarreriments
4. Comparació hores reals ‘versus' hores previstes.

Conclusió...

A aquests indicadors n’hi podríem afegir alguns més, o fins i tot d’altres diferents segons les característiques del despatx i els serveis prestats. Per exemple per a un despatx especialitzat en reclamació d'impagats els seus indicadors seran molt diferents dels d'un despatx especialitzat en gestió i assessorament laboral.

Comptat i debatut i ja per finalitzar, el meu missatge i conclusió és que tots els despatxos, petits, mitjans o grans, cada vegada més, hauran de cercar el valor afegit no sols en els serveis que presten, sinó que també hauran de cercar-ho en els comptes d'ingressos i despeses del seu despatx. GESTIONAR EL MARGE hauria de ser un nou concepte/objectiu assumit per tots els socis i professionals del despatx.

Per a això, tots els departaments del despatx haurien d'assumir la consecució del marge com un objectiu tan important com la prestació d'un servei excel•lent. Els despatxos que aconsegueixin assimilar i motivar els seus professionals com a pilots del marge, sens dubte seran els primers a tornar a reprendre la senda del creixement en el 2011.

Reflexions d'un economista amb despatx propi