Habitualment, gener sol ser un mes complicat per a molta gent des del punt de vista econòmic. Les despeses de Nadal, la tornada a l’escola de les criatures o el pagament d’impostos i de primes d’assegurances poden fer passar per un mal tràngol l’economia de moltes llars. Tot seguit, expliquem con aconseguir fer front a la costa de gener.

Trucs per gestionar la costa de gener

La planificació financera és la millor aliada per estalviar-nos patir econòmicament durant el mes de gener. Per fer-ho és clau:

• Auditar les despeses. Abans de prendre decisions per millorar les finances personals, és fonamental identificar i classificar les despeses que es tenen. Les principals són:
  • Despeses fixes: es repeteixen periòdicament i són de mal eliminar; per exemple, l’escola dels fills o la comunitat de propietaris.
  • Despeses variables essencials: són fonamentals per al dia a dia, però la quantia varia d’un mes a un altre. El rebut de la llum o el cistell de consum solen ser les més rellevants.
  • Despeses supèrflues: en general, estan relacionades amb el lleure, com ara, el consum en bars o les subscripcions a plataformes de streaming. Aquesta mena de despeses sí que es poden revisar i reduir; fins i tot, eliminar. En aquest grup també s’han d’esmentar les anomenades despeses formiga, que se solen fer cada dia en quantitats petites i que, en sumar-les mensualment, assoleixen un volum rellevant. N’és un exemple el cafè que es pren cada dia al bar.
  • Despeses sorpresa: són les despeses que no esperàvem però que arriben sobtadament; per exemple, que un electrodomèstic es faci malbé o una multa de trànsit. Disposar d’un fons d’emergència per a despeses inesperades pot ajudar a afrontar econòmicament millor aquests imprevistos.
• Revisar i reduir les despeses. Una vegada recopilada la informació sobre totes les despeses, es poden prendre decisions sobre com reduir-les o com eliminar les despeses que siguin prescindibles. Per exemple, revisar la factura de l’energia o aplicar mesures d’eficiència energètica a casa pot representar un estalvi en el cost total. 
• Evitar més deutes. Igual que passa amb les despeses, també cal auditar el volum de deute que es té mitjançant la capacitat d’endeutament. La capacitat d’endeutament és clau, per exemple, a l'hora de sol·licitar una hipoteca o un préstec. També és important entendre quant temps es trigarà a pagar tots els deutes que hi hagi en actiu, per exemple, amb els préstecs personals o la targeta de crèdit. Durant aquest temps, és clau intentar no sumar nous deutes, per evitar entrar en una possible situació de sobreendeutament.
• Fer un pressupost familiar. Amb un pressupost familiar és possible calcular els diners que faran falta per cobrir les despeses d’una família. Facilita la presa de decisions per intentar augmentar l’estalvi i estar en millors condicions per assolir els objectius marcats a llarg termini. Disposar d’un compte d’estalvi pot ajudar a fomentar l’estalvi i crear hàbits que siguin saludables financerament per a la unitat familiar.
• Aconseguir ingressos addicionals. Vendre a Internet articles que ja no es fan servir o llogar la plaça de garatge que no utilitzem pot ajudar a millorar el volum d’ingressos, i així poder disposar de més capacitat financera per afrontar el pagament de les despeses i els deutes que es tenen.

La importància de gestionar l’estalvi

Amb vista a aconseguir un equilibri econòmic sostenible de les finances personals, és clau treballar de manera constant en la planificació de l’estalvi a curt, mitjà i llarg termini. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte tots els elements del dia a dia que afecten l’economia personal i familiar la qual cosa es pot fer mitjançant un pla d’estalvi.

Com puc fer un pla d'estalvi?

La salut financera d’una llar exigeix planificar correctament les despeses, de manera que es puguin assolir els objectius d’estalvi que s’hagin fixat. Un pla d’estalvi que es revisi periòdicament pot ser la millor eina per millorar, de manera significativa, la salut financera d’una família.

Per elaborar un bon pla d’estalvi és clau:

• Fixar-se objectius financers a llarg termini i, també, objectius assolibles a curt termini que siguin mesurables. Aquests objectius s’han d’adequar a la situació financera i a les necessitats de cada família. Per exemple, si es vol, en el futur, enviar els nens a estudiar a fora, cal estalviar de manera disciplinada perquè, arribat el moment, no calgui sol·licitar finançament extern.
• Fer servir sistemes d’estalvi. Hi ha una àmplia varietat de fórmules i mètodes per fomentar l’estalvi, com ara els següents:
  • Regla del 50-30-20. Consisteix a intentar estalviar cada mes un 20 % dels ingressos, dedicant el 50 % per a les despeses bàsiques i imprescindibles i un 30 % per a les despeses de caràcter ocasional, com ara anar de vacances o fer activitats de lleure.
  • El mètode Bullet Journal. Intenta promoure una gestió més eficient de les finances personals i la presa de decisions mitjançant un registre permanent de les despeses segons els objectius d’estalvi que s’hagin marcat.
  • El repte de les 52 setmanes. Consisteix a estalviar una quantitat específica de diners cada setmana durant un any. La quantitat a estalviar creix progressivament cada setmana: es comença per una quantitat petita i s’arriba a una de més alta al final de l’any. 
  • Regla del 30 %. Hi ha experts que afirmen que és clau destinar, almenys, el 30 % dels ingressos totals a l’estalvi, independentment de les despeses que hi hagi. És una estratègia que ajuda a prioritzar l’estalvi i a construir un coixí financer sòlid per a emergències i inversions futures.
  • El mètode de l’arrodoniment. Consisteix a arrodonir a l’alça qualsevol despesa que hi hagi, a la unitat més pròxima, i destinar la diferència a l’estalvi. Per exemple, si un cafè costa 1,50 €, cal arrodonir-lo a 2 €, i, els 0,50 € que sobrin, destinar-los a l’estalvi. 

Fotografia de Freepik

El codi SWIFT BIC permet identificar el banc receptor d'una transferència, la qual cosa és especialment important quan s’ordena o es rep un pagament procedent d’un banc de fora de l’entorn europeu. A més, permet augmentar la seguretat de les operacions que es fan des d’un compte bancari amb un banc internacional, gràcies a la nomenclatura i al xifratge que té cada codi. Tot seguit, expliquem en què consisteix i per a què serveix el codi SWIFT BIC.

On és el codi SWIFT BIC del teu compte bancari?

El codi SWIFT BIC és un protocol que permet als bancs d’arreu del món poder-se comunicar entre ells en relació amb les transferències internacionals, principalment. 

Sol estar present en l’extracte bancari, però també es pot trobar a través de la Banca Online del teu banc. Si ets client de Banc Sabadell, el pots trobar iniciant sessió a la teva àrea de client. 

Beneficis de conèixer el SWIFT BIC per a les teves operacions internacionals

El codi SWIFT BIC consisteix en una sèrie alfanumèrica de 8 o 11 dígits que s’aplica en els països que no pertanyen a la Zona SEPA (és a dir, la Zona Única de Pagaments a Europa, que inclou tots els estats membres, a més de Liechtenstein, Islàndia, Noruega, Andorra, Mònaco, San Marino, Suïssa, el Regne Unit i Ciutat del Vaticà). 

Permet que puguem gestionar el moviment de diners de particulars i d’empreses d’un país a un altre de manera més eficient. A més, contribueix a la seguretat de les operacions, gràcies a la nomenclatura i el xifratge que es fa servir per validar l’autenticitat de cada transferència.

El codi SWIFT i el codi BIC són el mateix? Què significa SWIFT BIC?

SWIFT són les sigles que corresponen a Society for World Interbank Financial Telecommunication, una entitat que es va crear, entre altres finalitats, per facilitar la connexió mundial entre els comptes dels bancs de tot el planeta. Pel que fa al BIC, són les sigles de Bank Identifier Code, és a dir, el codi d’identificació del banc.

A vegades, es fa referència al codi SWIFT BIC amb els termes SWIFT o BIC, però tots dós es refereixen al mateix. En qualsevol codi SWIFT BIC:

• Dígits de l’1 al 4. Inclouen el codi de l’entitat bancària. El de Banc Sabadell és BSAB.
• Dígits 5 i 6. Identifiquen el codi de país del banc. A Espanya, és ES.
• Dígits 7 i 8. Representen la ciutat del banc. Per exemple, Madrid és MM i Barcelona és BB.
• Dígits del 9 a l’11. Identifiquen una oficina concreta del banc, però són de caràcter opcional. 

Un exemple complet de BIC pot ser BSABESBB001.

Com funciona i per a què serveix?

Quan algú vol fer una transferència internacional, el codi SWIFT BIC permet identificar el banc beneficiari de la transferència i, si s'escau, pot servir per completar el codi IBAN. L’IBAN (acrònim d’International Bank Account Number o número de compte bancari internacional) serveix per identificar qualsevol compte corrent en un banc de la zona SEPA.

Amb el codi SEPA, qualsevol persona o empresa a Europa, pot fer una transferència a un altre país d’aquest entorn. Però si es vol fer una transferència internacional fora de SEPA cal conèixer el codi SWIFT BIC.

La major part de les hipoteques a Espanya es basa en el sistema d'amortització francès, en què les quotes són constants, encara que varia en cadascuna la proporció entre interessos i capital. Tot seguit, expliquem en què consisteix el sistema d'amortització francès i com funciona.

Què és el sistema d'amortització francès

El sistema d'amortització francès és un mètode que organitza el pagament de les quotes d'una hipoteca. La quota d'un préstec hipotecari està composta pel capital (els diners que presta el banc per a la compra de l'habitatge) més els interessos (els diners que cobra el banc per prestar aquest capital). D'acord amb el sistema d'amortització francès, encara que les quotes en principi es mantenen iguals i constants, el capital que es redueix amb cada quota és més gran amb el pas del temps, mentre que es redueix la proporció que formen els interessos. Descobreix més informació sobre les nostres opcions d’hipoteques.

Com funciona el sistema d'amortització francès

Per regla general, durant els primers mesos d'una hipoteca basada en el sistema d'amortització francès es paguen més interessos i menys capital, però a mesura que s'acosta el final del termini d'amortització s'abona una amortització més gran del capital i menys interessos. 

En el cas d'una hipoteca a tipus fix, en què les quotes no varien, el sistema d'amortització francès fa que amb cada quota nova el pagament dels interessos sigui menor mentre s'incrementa la reducció en el capital pendent. En canvi, en les hipoteques variables i mixtes, que solen estar referenciades a l'euríbor, les quotes canvien quan varia el valor de l'euríbor. Això vol dir que si l'euríbor puja la quota pujarà, però que si baixa la quota també baixarà. És a dir que qualsevol pujada de l'euríbor fa que el titular d'una hipoteca variable o mixta hagi de pagar una quota més elevada i, per tant, més interessos, per això convé analitzar com es comportarà en el futur l'euríbor a l'hora de contractar-ne una.

És oportú abans d'escollir una hipoteca utilitzar un simulador d'hipoteques per tenir una idea aproximada de com seran les quotes i recórrer a l'assessorament professional d'un gestor del banc per intentar prendre la millor decisió possible.

Avantatges i limitacions del sistema d'amortització francès

Un dels principals avantatges del sistema d'amortització francès per al titular d'una hipoteca és que garanteix que les quotes seran constants al llarg de tot el termini de la hipoteca (excepte si es revisen les condicions si es produeixen canvis en l'euríbor). 

Per contra, la seva principal limitació és que cal pagar més interessos que capital durant les primeres quotes. Això vol dir que pot ser més interessant des del punt de vista de l'estalvi fer una amortització parcial o total de la hipoteca durant els primers mesos de vida de la hipoteca, ja que així s'aconseguirà pagar menys interessos.

Comparativa amb altres sistemes d'amortització

A més del sistema d'amortització francès, n'hi ha dos més que són utilitzats per diversos països de tot el món:

• Sistema d’amortització alemany. Consisteix a fer un pagament constant del capital d'amortització, fent front al pagament d'interessos variables cada mes, que és més gran al principi i més petit al final. Per regla general, els primers pagaments solen suposar un gran esforç financer per al titular de la hipoteca, però, a diferència del sistema francès, quan s'ha pagat la meitat de les quotes de la hipoteca s'ha satisfet, també, la meitat exacta dels diners que es van rebre.
• Sistema d’amortització americà al venciment. Les quotes estan compostes només dels interessos que s'han generat, cosa que implica que al final de la hipoteca cal pagar tot el principal en una única quota. 

És a dir que en el sistema d'amortització francès les quotes són fixes durant la totalitat de la vigència del préstec, cosa que significa més estabilitat per al titular de la hipoteca. Per part seva, en el sistema d'amortització alemany les quotes no són fixes sinó que aniran baixant alhora que decreix el pagament d'interessos. En el cas del sistema d'amortització americà, el que es premia és l’estalvi a llarg termini. Per tant, l'excés de liquiditat inicial es pot destinar a altres inversions per intentar obtenir una rendibilitat suficient i abaratir el cost final de la hipoteca. 

Fórmula del sistema d'amortització francès

La fórmula de càlcul en què es basa el sistema d'amortització francès és:

Quota = Valor total que s’ha de pagar x [[(1 + interès aplicable)^{nombre de quotes} x 1] / [(1 + interès aplicable)^{nombre de quotes} - 1]]

Exemple pràctic: Calcula la teva quota amb el sistema francès

Vegem les quotes d’una hipoteca amb sistema d’amortització francès amb un exemple.

La Cristina ha demanat una hipoteca de 250.000 euros per comprar casa seva. És una hipoteca a tipus fix al 3,25 % per 25 anys. Això vol dir que la Cristina abonarà sempre la mateixa quota de 1.128,20 euros, encara que, segons reflecteix el quadre d'amortització, la proporció entre capital i interessos variarà amb cada quota.

Per exemple, a la primera quota s'abonaran 541,21 euros de capital i 677,08 euros d'interessos. A mesura que passa el temps el pes dels interessos és més gran en tant que augmenta el del capital. En complir el mes 12, la quota tindrà 557,55 euros de capital i 660,74 euros d'interessos. Aquesta tendència anirà en augment fins al pagament de la darrera quota el mes 300, en què el capital suposarà 1.215 euros i l'abonament d'interessos 3,29 euros.

El valor cadastral d’un habitatge és important si, per exemple, es vol concretar la compravenda d’un habitatge, ja que servirà com a base per conèixer el cost que tindran alguns dels impostos que caldrà abonar. A més, per conèixer tots els costos que té demanar una hipoteca per comprar un habitatge, és molt útil el simulador d'hipoteques de Banc Sabadell. A continuació, expliquem com es pot saber el valor cadastral d'un habitatge i per a què pot ser útil conèixer aquesta dada.

Què és el valor cadastral d'un habitatge?

El valor cadastral d'un habitatge és el valor monetari que l'Administració li assigna segons l'anàlisi de diferents paràmetres, com ara la localització de l'immoble, el valor i l'ús del sòl on va ser edificat, la qualitat de la construcció i la seva antiguitat o superfície. Aquest valor s'actualitza cada any. Tots els valors cadastrals dels habitatges i, en general, dels béns immobles (siguin urbans, rústics o de categoria especial) s'arxiven al Cadastre Immobiliari, organisme que depèn del Ministeri d'Hisenda.

La referència cadastral d'un immoble és una seqüència de 20 caràcters entre números i lletres que és única per a cada immoble registrat. 

Com pots utilitzar el valor cadastral per planificar els teus impostos i les teves hipoteques

Entre els principals usos del valor cadastral cal destacar:

• Determinar la capacitat econòmica del propietari de l'habitatge, un fet clau a l'hora de sol·licitar una hipoteca.
• Ser la base per al càlcul de l'impost de béns immobles (IBI), que és gestionat directament pels ajuntaments.
• Servir de càlcul en l'impost de transmissions patrimonials (ITP) en les operacions de compravenda d'un habitatge de segona mà.
• Fixar la quantia de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (l'IIVTNU, més conegut com a “plusvàlua municipal”), que també és competència dels ajuntaments.
• Computar a la declaració de la renda els rendiments que generen les segones residències a efectes del pagament de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). L'habitatge habitual no es considera que generi un benefici econòmic al propietari però per a la resta d'immobles que tingui el valor cadastral s'utilitza per establir una imputació de rendes immobiliàries.

És possible consultar el valor cadastral d'un habitatge a:

• El rebut de l'IBI.
• La declaració de la renda.
• La seu electrònica del Cadastre Immobiliari.
• La gerència territorial del Cadastre Immobiliari a la província on s'ubica l'habitatge.

Encara que només el propietari d'un habitatge pot accedir al valor cadastral a través de la seu electrònica del Cadastre Immobiliari, qualsevol persona interessada pot consultar determinada informació sobre un immoble concret, com el tipus d'ús que té, la superfície construïda, una representació gràfica de la planta o la referència cadastral.

Mètodes per calcular el valor cadastral d'un immoble

• Mida i altura.
• Qualitat i materials de construcció. S'inclou en aquesta partida des del cost original de construcció de l'habitatge (incloent-hi una valoració de tots els materials utilitzats per a l'edificació de l'immoble) fins a, si n'hi ha hagut, les despeses de promoció per a la venda. 
• Localització exacta de l’immoble.
• Proximitat a infraestructures i serveis.
• Superfície i distribució de l’habitatge.
• Valor del sòl.
• Estat de conservació.
• Equipament addicional, com ara aire condicionat, calefacció, domòtica, etc.
• Nivell d’eficiència energètica.
• Valor de mercat actual de l’habitatge.

Per regla general, el valor cadastral d’un habitatge no pot superar el valor de mercat. Això vol dir que si, per exemple, s'efectua una taxació de l'immoble per subscriure una hipoteca, el valor de la taxació de l'habitatge haurà d'estar sempre per sobre del valor cadastral que té. És a dir que el valor de mercat d'un habitatge sempre és diferent i més gran en relació amb el valor que apareix registrat al Cadastre Immobiliari. 

El valor cadastral es calcula a nivell municipal, cosa que significa que cada Ajuntament estableix els seus propis criteris donant un pes diferent als elements esmentats a dalt. Per això, no hi ha una calculadora cadastral que permeti conèixer el valor cadastral de cada immoble que hi ha a Espanya.

Per què el valor cadastral és tan baix en comparació amb el valor de mercat?

Tot i que el valor cadastral d'un immoble sempre ha de ser menor que el valor de mercat, no hi ha un límit percentual de separació entre tots dos, ni per dalt ni per baix. Tot i això, en els últims anys l'augment en la demanda d'habitatges en algunes localitzacions ha contribuït a empènyer cap amunt els preus de compravenda, cosa que ha provocat que la diferència entre el valor cadastral i el valor de mercat de molts immobles hagi crescut.

En principi, al propietari d'un immoble li interessa que el valor cadastral es mantingui estable, ja que així es podrà fer una idea més aproximada de la quantia dels impostos que haurà de pagar. De tota manera, encara que habitualment en menor proporció, el valor cadastral d'un habitatge varia cada any, d'acord amb la manera com els experts designats de l'Ajuntament estimen que han canviat els factors que hi influeixen per determinar-lo.

Conèixer el valor del cadastre d'un habitatge és útil perquè el propietari pugui preveure millor el cost dels impostos que haurà d'abonar, principalment l'IBI, i així pugui planificar millor les seves finances. El que és més oportú és consultar amb un gestor del banc que pugui resoldre qualsevol dubte que hi pugui haver.

Cada treballador i cada empresa cotitzen a la Seguretat Social per mantenir, entre altres serveis, la Sanitat pública i poder accedir, arribat el cas, a rebre prestacions econòmiques en moments en què pugui resultar necessari, com ara la pensió pública després de la jubilació o per causa d'incapacitat temporal. Aquestes cotitzacions es recullen a la nòmina de cada empleat dins d'una partida que es coneix com a contingències comunes. A continuació, expliquem en què consisteixen i com es calculen.

Per què són importants les contingències comunes?

Saber llegir una nòmina és important, ja que és possible entendre els diferents conceptes que influeixen en la retribució d'una persona. Entre totes les cotitzacions que un treballador realitza a la Seguretat Social i que apareixen reflectides a la seva nòmina, la més important pel que fa al seu import és la de les contingències comunes. 

Per a un empleat per compte d'altri, una part d'aquestes cotitzacions les aporta el treballador i l'altra, l'empresari. En el cas dels professionals autònoms, ells assumeixen completament totes les cotitzacions.

L'abonament de les contingències comunes en una nòmina permet que un treballador pugui accedir a una sèrie de cobertures en els moments en què no pot treballar. Entre elles, cal destacar:

• Incapacitat temporal. L'empleat rep una compensació econòmica durant el temps en què es troba de baixa, des del quart dia d'incapacitat. Per exemple, en cas de malaltia o per un accident no laboral.

• Incapacitat permanent. Si el treballador queda incapacitat de manera permanent per realitzar la seva activitat professional habitual rebrà una prestació econòmica.

• Maternitat i paternitat. Durant els períodes de baixa per maternitat o paternitat també és possible rebre una prestació econòmica.

• Assistència sanitària i farmacèutica. Permet accedir als serveis de la Sanitat pública per contribuir a la recuperació de l'empleat, així com beneficiar-se d'una subvenció parcial en el pagament dels medicaments que pugui necessitar.

• Pensió pública de jubilació. Quan finalitza la vida laboral d'una persona, el pagament de les contingències comunes al llarg de la carrera professional li permet accedir a una pensió pública de jubilació.

A més, l'abonament de les contingències comunes per part dels treballadors permet assegurar a altres persones la percepció de les pensions d'orfandat i viduïtat.

Contingències comunes a la nòmina: com es calculen

Dins una nòmina hi ha les contingències comunes, les contingències professionals, les hores extres i altres, com ara la formació professional o el Fons de Garantia Salarial (FOGASA). Per calcular qualsevol d’aquestes n'hi ha prou amb aplicar a la base de cotització del treballador diferents percentatges per a cadascuna d'aquestes cotitzacions.

Base de cotització per a contingències comunes a la nòmina

Per calcular la base de cotització per contingències comunes a una nòmina cal sumar-hi el sou base, els complements salarials i la part proporcional de les pagues extres. A la quantitat resultant cal aplicar-hi el percentatge establert segons el règim de la Seguretat Social al qual pertanyi el treballador.

Per regla general, un treballador per compte aliè ha d'aportar el 4,70 % de la base de cotització a la Seguretat Social per a contingències comunes, mentre que la seva empresa contribuirà amb el 23,60 %. En el cas d'un professional autònom, la cotització per contingències comunes puja al 28,30 % de la base de cotització.

Calcularem com a exemple la prestació per contingències comunes d'un treballador per compte d'altri que ha patit una incapacitat temporal que li impedeix exercir la feina habitual durant 25 dies. Durant aquesta incapacitat temporal, la Seguretat Social abonarà un percentatge de la seva base de cotització, que va canviant segons el temps en què estigui de baixa.

Aquest treballador té un salari brut de 3.000 euros mensuals. La seva base de cotització coincideix amb el salari brut, cosa que significa que cada dia rep 100 euros per la seva feina (3.000 euros / 30 dies). La prestació que rebrà per la seva incapacitat temporal es reparteix de la manera següent:

• Dia 1 al 3. No percep prestació.  

• Dia 4 al 20. El treballador cobra el 60 % de la base de cotització diària, és a dir, cobrarà 60 euros cada dia (100 x 60 %). En ser 17 dies, percep 1.020 euros.

• Dia 21 en endavant. El treballador cobra el 75 % de la base de cotització diària. En haver d'estar 5 dies més de baixa fins a arribar als 25 dies, percep 375 euros [(100 euros x 75 %) x 5].

Al llarg del període d'incapacitat temporal, el treballador ha percebut un total de 1.395 euros (1.020 € + 375 €). Aquests diners s'ingressaran al seu compte bancari perquè en pugui disposar quan ho necessiti. Tenir la nòmina domiciliada al nou compte bancari online és molt senzill i pot ajudar a la gestió de les finances personals.

Diferència entre contingències comunes i contingències professionals

La diferència principal entre les contingències comunes i les professionals és que les contingències comunes cobreixen, entre altres coses, les prestacions d'incapacitat laboral que es derivin de malalties comunes o accidents no relacionats amb la feina. En canvi, les contingències professionals permeten generar prestacions si el treballador pateix una malaltia professional o un accident laboral.

Igual que passa amb altres col·lectius, les persones jubilades poden demanar finançament amb un préstec personal. Perquè un jubilat pugui accedir a un préstec personal, el banc li demana els mateixos requisits que a qualsevol altra persona, si bé es té especialment en compte l’edat. Tot seguit, expliquem amb detall en què consisteixen els préstecs per a pensionistes i quins són els requisits principals per accedir-hi.

Què és un préstec per a pensionistes?

Un préstec per a pensionistes és un producte de finançament adreçat a persones que reben una pensió pública de jubilació. Tanmateix, sol presentar característiques que són semblants a les d’altres tipus de préstecs personals. En el contracte de préstec s'acorda entre totes dues parts el termini de devolució dels diners i l'abonament d'uns interessos determinats.

En un préstec per a pensionistes, igual que passa en altres préstecs, la persona que el demani pot, per exemple, cobrir una despesa imprevista (com ara una reparació a la llar o una despesa mèdica), finançar un projecte personal (com ara canviar els mobles de la casa), millorar la liquiditat o consolidar i unificar deutes. Abans de contractar un préstec, és aconsellable demanar l’assessorament professional d’un gestor del banc.

Entre els diferents tipus de préstecs per a pensionistes que hi ha, es pot parlar de préstecs ràpids o préstecs per finançar alguna despesa en particular, com ara la reforma de l’habitatge. 

A vegades, en un préstec per a pensionistes, es pot vincular com a garantia una assegurança de vida.

Quins requisits s’han de complir per accedir a un préstec per a pensionistes?

Igual que passa amb altres préstecs personals, per accedir a un préstec per a pensionistes cal complir un seguit de requisits:

• Edat. Per norma general, la persona pensionista que contracti un préstec no ha de tenir més de 75 anys.
• Residència a Espanya. Sovint el banc demana al sol·licitant que confirmi que té la residència a Espanya.
• Antiguitat. Hi ha entitats que demanen que se sigui client amb més de sis mesos d’antiguitat.
• Solvència econòmica. Serveix per demostrar que es podran tornar els diners prestats. Disposar d’uns ingressos estables (en aquest cas, una pensió) i no tenir altres deutes són elements fonamentals per millorar la solvència econòmica d'una persona. 

Com es demana un préstec per a pensionistes?

A través de la pàgina web del banc és possible sol·licitar un préstec segons les teves necessitats. Abans de concedir-lo, el banc analitza la viabilitat i la solvència econòmica per valorar la capacitat de pagament del sol·licitant. El Banc d’Espanya recomana que la capacitat d’endeutament d’una persona mai no superi el 35 % dels seus ingressos mensuals nets.

Abans de la formalització del préstec, el pensionista rebrà la Informació Normalitzada Europea (INE), que recull les condicions del préstec. La INE és una oferta específica feta a partir de les dades aportades a la sol·licitud i supeditada a la validació final de l'operació. 

 Fotografia de Freepik