Selecció de consultes de la DGT

IRPF/IVA. Reclamació d’un arquitecte dels honoraris professionals corresponents a la redacció de projectes arquitectonicourbanístics

Direcció General de Tributs (DGT): 30-05-2019
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1238-19

Resposta

Impost sobre el valor afegit

L’article 75.1.2n de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit (BOE de 29 de desembre), disposa que la meritació en l’impost es produeix:

En conseqüència amb l’anterior fragment, l’impost sobre el valor afegit relatiu als serveis professionals prestats pel consultant es va meritar en el primer trimestre de l’any 2012, quan es van facturar a l’ajuntament els serveis qüestionats i en aquell mateix període de declaració-liquidació van haver de ser objecte de declaració per part del consultant.

Per tant, el consultant haurà d’haver consignat aquests imports en la seva declaració-liquidació corresponent al primer trimestre de l’any 2012, i això amb independència que el cobrament es realitzi entre els anys 2019 i 2021.

D’acord amb l’apartat dos de l’article 90 de la Llei 37/1992 el tipus impositiu aplicable a l’operació serà el vigent en el moment de la meritació.

Pel que fa als interessos sobre les quantitats assenyalades, fixats en la sentència, cal tenir en compte que, d’acord amb l’article 78.1 de la Llei 37/1992, la base imposable d’aquest impost està formada per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones.

Al seu torn, el número 1r de l’apartat dos del mateix article assenyala que, en particular, s’inclouen en el concepte de contraprestació, entre d’altres quantitats,

Finalment, tal com ja s’ha assenyalat, el número 1r de l’apartat tres de l’article 78, transcrit anteriorment, exclou de la base imposable de l’impost les indemnitzacions, és a dir, les quantitats que tenen per finalitat reparar danys i perjudicis.

Referent a això, l’article 576 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil (BOE de 8 de gener), relatiu als interessos de la mora processal assenyala que

En aquest cas, els interessos per mora processal són indemnitzacions que no s’han d’incloure en la base imposable de l’impost sobre el valor afegit de cap operació, degut a la seva naturalesa indemnitzatòria i a no ser contraprestació de cap operació subjecta a aquest tribut.

Impost sobre la renda de les persones físiques

En l’escrit de consulta s’indica expressament que sempre s’ha aplicat el criteri de cobraments i pagaments. Amb aquest punt de partida, es procedeix a continuació a analitzar la tributació en aquest impost dels honoraris professionals objecte de consulta.

L’article 14.1b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE del dia 29) disposa que

L’excepció que el precepte que transcrivim fa a les especialitats que es puguin establir ens porta a l’article 7 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març (BOE del dia 31), on es disposa el següent:

Per tant, si s’ha optat pel criteri de cobraments i pagaments, els honoraris s’imputaran a mesura que es vagin fent els cobraments en què s’ha fraccionat el pagament.

Respecte a la possibilitat d’aplicar la reducció del 30% que l’article 32.1 de la llei estableix per “als rendiments nets (d’activitats econòmiques) amb un període de generació superior a dos anys, així com aquells que es qualifiquin reglamentàriament com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps”, procedeix contestar negativament, però sense entrar a valorar l’existència d’un període de generació en aquest cas. Per a poder-se aplicar, el precepte exigeix que “s’imputin en un únic període impositiu”, circumstància que no es dona en aquest cas.

Respecte a la tributació dels interessos legals resultants de la sentència, és procedent indicar que en l’impost sobre la renda de les persones físiques els interessos percebuts per part del contribuent tenen una qualificació diferent, en funció de la seva naturalesa remuneratòria o indemnitzatòria.

Els interessos remuneratoris constitueixen la contraprestació, o bé del lliurament d’un capital que ha de ser reintegrat en el futur, o bé de l’ajornament en el pagament, atorgat pel creditor o pactat per les parts. Aquests interessos tributaran en l’impost com a rendiments del capital mobiliari, tret de quan, d’acord amb el previst a l’article 25 de la Llei 35/2006, procedeixi qualificar-los com a rendiments de l’activitat empresarial o professional.

D’altra banda, els interessos indemnitzatoris tenen com a finalitat rescabalar el creditor pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment d’una obligació o del retard en el seu correcte compliment. Aquests interessos, a causa del seu caràcter indemnitzatori, no es poden qualificar de rendiments del capital mobiliari. En conseqüència, d’acord amb el que disposen els articles 25 i 33.1 del mateix text legal, els interessos objecte de consulta han de tributar com a guany patrimonial.

A la imputació temporal dels guanys patrimonials s’hi refereix l’article 14.1c) de la llei de l’IRPF, que estableix com a regla general que “s’imputaran al període impositiu en el qual tingui lloc l’alteració patrimonial”.

D’acord amb el paràgraf anterior, l’alteració patrimonial corresponent als interessos objecte de consulta només es pot entendre com a feta quan es procedeixi al seu pagament, ja que és el moment en què d’acord amb la sentència que els estableix es deixen de generar.

Respecte a com s’integra en la liquidació de l’impost és procedent indicar que, tradicionalment, amb la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques anterior, quan aquests interessos indemnitzaven un període superior a un any, aquest centre mantenia com a criteri interpretatiu que la seva integració procedia fer-la en la part especial de la renda del període impositiu; un cop desaparegut aquest concepte en la Llei 35/2006, el manteniment d’una continuïtat en l’aplicació d’aquest criteri interpretatiu, unit a la inclusió en la renda de l’estalvi dels interessos que constitueixen rendiments del capital mobiliari, van portar a concloure que els interessos objecte de consulta s’hauran d’integrar (sigui quin sigui el període que incloguin) a la base imposable de l’estalvi, en aplicació de l’article 49.1b) de la Llei de l’IRPF.

Això us ho comunico amb efectes vinculants, d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE del dia 18).

 

IVA. Tipus impositiu Professionals intèrprets d’instruments musicals. Concerts per a casaments, hotels i Administracions Públiques

Direcció General de Tributs (DGT): 18-06-2019
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1456-19

Resposta

1.- L’article 90, apartat 1 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit (BOE del 29), estableix que aquest tribut s’exigirà al tipus impositiu del 21%, tret del que es disposa en l’article 91:

L’article 91, apartat 1.2, número 13è d’aquesta llei, en la seva redacció actual, donada per l’article segon del Reial decret-llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia (BOE de 29 de desembre), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2019, disposa que:

D’aquesta manera es recupera l’aplicació del tipus reduït a aquesta mena de serveis, que van passar a tributar al tipus impositiu general del 21 per cent a partir de l’1 de setembre de 2012 amb la modificació introduïda pel Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat (BOE del 14 de juliol).

2.- Per aplicar aquesta norma als serveis prestats per escriptors, cal destacar que la normativa de l’impost no ofereix cap definició específica del concepte “escriptor”, i per això la seva delimitació s’ha d’atendre al que regula l’apartat primer de l’article 12 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE de 18 de desembre), que disposa el següent:

Segons l’apartat 1 de l’article 3 del Codi Civil, “les normes s’han d’interpretar segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en què s’han d’aplicar, atenent fonamentalment a l’esperit i a la finalitat”.

Per la seva banda, l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei general tributària disposa que, “mentre no es defineixin per la normativa tributària, els termes que s’han fet servir en les seves normes s’han d’entendre segons el seu sentit jurídic, tècnic o usual, segons escaigui”.

En aquest sentit, el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix l’artista com:

3.- D’altra banda, tal com s’ha assenyalat, l’aplicació del tipus reduït també exigeix que els serveis siguin prestats a productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales d’espectacles i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.

A tals efectes, segons la doctrina reiterada d’aquest centre directiu, té la consideració d’organitzador d’una obra teatral o musical la persona o entitat que dugui a terme l’ordenació dels mitjans materials i humans o d’un d’ells amb la finalitat que l’obra teatral o musical es representi.

En particular, quan impulsin l’activitat a què es refereix el paràgraf anterior, poden tenir la condició d’organitzadors d’obres teatrals o musicals les entitats públiques (estat, comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments); associacions de diversa naturalesa (culturals, de veïns, de pares d’alumnes); escoles públiques o privades; sindicats, comitès d’empresa o partits polítics; empreses dedicades habitualment a l’organització de les obres (empresaris teatrals, propietaris de pubs o sales de festes; agents artístics, representants i promotors, quan assumeixin l’organització de les obres i no es limitin a activitats de mediació); empreses que tenen un altre objecte social però que ocasionalment organitzen la representació d’obres teatrals o musicals, qualsevol que sigui la finalitat d’aquesta activitat (caixes d’estalvi, empreses comercials o industrials).

Així mateix, per a la determinació del tipus impositiu aplicable de l’impost sobre el valor afegit es consideraran:

1r. Obres teatrals: Les obres dramàtiques, dramaticomusicals, coreogràfiques, pantomímiques i literàries quan siguin objecte de recitació o adaptació per a l’escena.

2n. Obres musicals: Les que s’expressen mitjançant una combinació de sons als quals es pot unir o no un text literari.

Als efectes de l’aplicació del tipus reduït del 10 per cent als serveis prestats per les persones físiques referides a organitzadors d’obres teatrals o musicals, no té transcendència el lloc on es produeixi la seva actuació (parcs, places, escoles, sales de festes, cases de la cultura, pubs, teatres o altres locals), el procediment establert per a la determinació de l’import de la contraprestació pels serveis (cachet fix o percentatges en la recaptació per taquilla), ni la finalitat específica perseguida per l’organitzador de l’obra (organització de festes populars o altres actes lúdics de caràcter gratuït per als espectadors, organització de l’activitat amb finalitats lucratives).

4.- En conseqüència, tributaran per l’impost sobre el valor afegit, al tipus del 10%, els serveis prestats pel consultant en el desenvolupament de la seva activitat com a músic professional, sempre que es compleixin els requisits anteriors. En concret, quan aquests serveis artístics s’entenguin referits a una obra teatral o musical en els termes exposats i es prestin a l’organitzador d’aquesta obra.

En un altre cas, els serveis objecte de consulta tributarien al tipus impositiu general de l’impost del 21 per cent.

5. Us ho comunico amb efectes vinculants, d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

 

ISD/IRPF. Renda vitalícia adquirida per herència

Direcció General de Tributs (DGT): 28-05-2019
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1169-19

Resposta

L’article 3.1a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions disposa que “constitueix el fet imposable: a) L’adquisició de béns i drets pe herència, llegat o qualsevol altre títol successori”. Així mateix, l’article 6.4 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE de 29 de novembre) —d’ara endavant, LIRPF—, determina que “no estarà subjecta a aquest impost la renda que estigui subjecta a l’impost sobre successions i donacions”.

D’acord amb els preceptes transcrits, l’adquisició per títol successori de la renda vitalícia objecte d’anàlisi estava subjecta a l’impost sobre successions i donacions. A més, la subjecció a aquest impost impedeix que aquesta adquisició hagi de tributar per l’impost sobre la renda de les persones físiques, ja que aquell impost, en general, preval sobre aquest. A l’anterior consideració se li ha d’afegir que la tributació de la renda vitalícia en l’impost sobre successions i donacions esgota la tributació dels imports a obtenir per la rendista durant l’existència de la renda vitalícia. És a dir, no tributen separadament la constitució de la renda vitalícia, d’una banda, i la percepció de les rendes, de l’altra. Això últim és el que es desprèn de l’exclusió de tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques, com a rendiment del capital mobiliari de les rendes vitalícies i temporals adquirides per títols successoris, regulada a l’article 25.3 de la LIRPF, que estableix el següent:

Tenint en compte que l’adquisició de la renda vitalícia estava subjecta a l’impost sobre successions i donacions, no s’ha de tributar via l’impost sobre la renda de les persones físiques.