Entrevista al Sr. Francisco Sarabia Nieto

Ens podria parlar de la seva trajectòria professional?

Vaig acabar els estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla, i vaig obtenir el títol d’arquitecte el 1990. Em vaig incorporar al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Màlaga el 1991, i des d’aleshores he exercit com a professional lliure i he desenvolupat projectes i obres de diferents característiques i usos, però majoritàriament en edificis residencials, ja siguin de caràcter privat, com ara habitatges, o en la faceta de residencial públic, com ara hotels o residències de persones grans. La meva activitat professional la centro sobretot a la província de Màlaga, però també a Granada i Còrdova.

El 2007 m’incorporo al grup de treball Construcció Sostenible d’AENOR en representació del COA de Màlaga, i el 2009 soc designat vocal de la Junta de Govern de la institució col·legial i nomenat vicedegà per dur-hi a terme les tasques de formació i tecnologia. El 2015, després del procés electoral corresponent, en soc escollit degà, càrrec que comporta la responsabilitat de membre en el Ple de Consellers del Consell Andalús de Col·legis Oficials d’Arquitectes (CACOA). D’ençà del gener del 2018 i fins a l’actualitat exerceixo també el càrrec de tresorer del CACOA, lloc per al qual he estat escollit pel Ple de Consellers.

Què el va impulsar a presentar-se a degà?

Després de diversos anys de professió i de certa participació en el Col·legi, un company em va demanar col·laboració i em vaig sotmetre a les urnes, i així vaig ser escollit com a membre de la Junta de Govern. Després de sis anys d’exercici del càrrec en tasques públiques, t’arribes a convèncer de la importància de les institucions per a l’evolució del col·lectiu i la defensa de la professió. Un cop coberta l’etapa de vocal, vaig prendre la decisió de completar com a degà aquells projectes iniciats en l’etapa de vocal, per a la qual cosa vaig disposar del suport de la majoria dels companys.

Una certa vocació de servei públic i la possibilitat d’ajudar el company que ho pugui necessitar són, sens dubte, els motius pels quals em trobo embarcat en aquesta apassionant aventura de decidir i coordinar un col·lectiu tan implicat amb la societat.

Què aporta el Col·legi als seus membres?

Al món en què vivim és impensable que un professional pugui progressar i desenvolupar-se de manera individual. L’associacionisme, com a fórmula per compartir experiències i coneixement, és la manera més evident d’aprofitar les sinergies del grup al qual pertanys. El Col·legi agafa recursos del col·lectiu per posar-los a disposició d’aquells individus que els necessiten. Part d’aquests recursos es destinen a les necessitats individuals dels seus membres, però també es fan servir per lluitar per millorar la professió i defensar el conjunt dels seus professionals.

Des del Col·legi es presten serveis directament al col·legiat, es posa a la seva disposició un programa formatiu que permet a l’arquitecte adaptar-se als avanços tecnològics. Oferim assessorament jurídic i econòmic, a més del tècnic propi de la nostra formació per a la competència professional. En l’àmbit col·lectiu, el Col·legi aporta als seus col·legiats una representativitat davant les administracions públiques i altres organismes amb els quals ens hem de relacionar necessàriament. Així mateix, els responsables col·legials tenim com a obligació la lluita per la professió, fins i tot davant els tribunals de justícia.

Com defensa el Col·legi la professió?

Principalment, millorant les condicions de treball i desenvolupament professional dels nostres col·legiats, així com sensibilitzant la ciutadania de la importància del nostre col·lectiu en la societat actual. Això es porta a terme de diferents maneres i fent servir els mitjans que tenim a l’abast, i procurem vigilar els processos de contractació pública, tant pel que fa a llocs de treball com a encàrrecs públics de serveis d’arquitectura. Quan veiem alguna anomalia, ens oposem al procés, el recorrem i, si cal, iniciem les accions legals que corresponguin. Estem alerta en els casos d’intrusisme o en els de males pràctiques en l’exercici professional, tant d’arquitectes com d’altres professionals relacionats amb el sector de la construcció. Participem en debats públics i apareixem als mitjans de comunicació per expressar la nostra opinió en temes d’interès per a la ciutat i en els que som especialistes. Fomentem l’arquitectura mitjançant l’organització i la difusió d’activitats culturals pròpies de la nostra professió.

Són una professió en reciclatge constant. Com cobreix el Col·legi aquesta necessitat?

Tots els col·legis d’arquitectes d’Espanya tenim programes formatius que permeten als nostres col·legiats mantenir-se al dia en aquelles novetats estètiques, tecnològiques o legislatives que ho requereixin. L’especialització que exigeix la professió l’hem d’aconseguir a través de la formació contínua, fet per al qual sol·licitem el suport de les administracions. En aquest constant reciclatge, el Col·legi hi participa organitzant activitats, però també hi col·laboren fabricants i distribuïdors de materials i sistemes constructius que, a través de la nostra institució, arriben als col·legiats per presentar-los els últims avanços i descobriments en el sector. En aquest sentit, la nostra responsabilitat és actuar com a catalitzador entre l’oferta i la demanda de coneixement i negoci.

Com descriu el panorama actual dels professionals de l’arquitectura?

Com sabem, estem travessant una de les crisis més severes dels últims lustres. Tot i que hi ha indicis de recuperació de l’activitat econòmica i del fet que el sector comença a tenir activitat, la realitat és que aquest canvi de tendència se circumscriu a la macroeconomia, però encara li costa arribar al nivell inferior dels arquitectes que estan constituïts com a autònoms o professionals lliures. Els grans estudis o empreses d’arquitectura veuen recuperació amb encàrrecs o treballs de grans operadors immobiliaris que es mouen a escala nacional. Tanmateix, els professionals de la nostra àrea territorial no estan gaudint d’aquesta millora del mercat que tots els indicadors ens anuncien. L’arquitecte de peu, el que troba feina en l’àmbit local, amb promotors petits i mitjans, encara veu lluny l’estabilitat laboral que tots desitgem.

El sector dels serveis d’arquitectura s’està transformant, i de la situació de finals del segle XX, en què prevalia una majoria de professionals lliures a títol individual o associats en nombre reduït, s’està passant a una nova estructura de mercat en la qual apareixen i destaquen en nombre els grans estudis d’arquitectura amb molt personal a càrrec i que duen a terme tant feines grans com mitjanes. El repte al qual ens enfrontem és saber-nos adaptar a aquesta nova situació del mercat.

Quins projectes té el Col·legi per al 2019?

És un any incert, tot i que apassionant; les incerteses nacionals i fins i tot internacionals en relació amb l’economia poden fer variar les nostres intencions. Aquest 2019 serà un any electoral en la nostra institució, per la qual cosa el projecte més important serà l’equip resultant d’aquestes eleccions. Quant al contingut de les nostres previsions, cal assenyalar que pretenem modernitzar els nostres procediments i implementar la seu electrònica, tal com ho estan fent les administracions públiques. Pretenem consolidar la nostra estructura de personal vinculada a la prestació de serveis als nostres col·legiats i tenim intenció de continuar amb la nostra participació activa en les institucions de rang superior com el Consell Andalús i el Consell Superior, a més de participar en un projecte d’investigació europea relatiu a eficiència energètica en consorci amb altres països de la Unió Europea. Així mateix, seguirem organitzant activitats culturals en relació amb la nostra professió, el millor exponent de les quals és la Setmana de l’Arquitectura, que té lloc la primera setmana d’octubre, amb accions adreçades a la ciutadania.