Principals novetats laborals i de Seguretat Social per a l’any 2017

L’exercici 2017 està marcat per diverses novetats en l’àmbit de la gestió laboral i de la Seguretat Social. A les pujades habituals de quotes, o bases de cotització, se sumen novetats com la pròxima Llei de reformes urgents del treball autònom, actualment en tràmit parlamentari, que entre altres novetats preveu l’ampliació de la tarifa plana de 50 euros de sis a dotze mesos per als nous autònoms, millores en les bonificacions per tenir cura de fills i familiars i una disminució dels recàrrecs per retards en els pagaments de les quotes a la Seguretat Social. A més, es fa referència a la deduïbilitat en l’IRPF de les despeses relacionades amb automòbils parcialment afectes a una activitat econòmica i a despeses de subministraments d’aigua, gas i electricitat dels autònoms que duguin a terme una activitat econòmica sense local afecte al seu domicili.

Davant de la falta de Llei de pressupostos generals per al 2017, el Govern ha publicat el Reial decret 746/2016, sobre revaloració i complements de pensions de classes passives i sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2017, que estableix la revaloració de les pensions públiques en un 0,25% en els termes que estableix la norma. Per la seva part, el Reial decret 742/2016 fixa el salari mínim interprofessional (SMI) que regirà a partir de l’1 de gener de 2017, que queda establert en 23,59 euros/dia o 707,70 euros/mes, segons si el salari està fixat per dies o per mesos.

En el BOE del 31 de desembre de 2016 s’han publicat dues disposicions, amb entrada en vigor el dia 1 de gener de 2017, de gran transcendència social per a treballadors, autònoms i pimes, atès el gran nombre de destinataris de les mesures que conté. Aquestes disposicions recullen:

• L’increment, el 2017, de la quantia de les pensions causades en l’exercici 2016 (a través del Reial decret 746/2016, de 30 de desembre, sobre revaloració i complements de pensions de classes passives i sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2017).
• La fixació de la quantia del salari mínim interprofessional durant l’any 2017 (mitjançant el Reial decret 742/2016, de 30 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2017).

Al mateix temps, des de l’1 de gener de 2017 entra en vigor el que disposa la Llei 9/2009, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida, d’acord amb la qual, en les situacions indicades, es pot suspendre el contracte de treball (o l’activitat per compte propi) durant 4 setmanes i rebre, en substitució del salari/ingrés que s’ha deixat de percebre, la prestació econòmica corresponent de la Seguretat Social.

Altres normes d’interès que s’han aprovat de cara l’exercici 2017 són:

• Reial decret llei 6/2016, de 23 de desembre, de mesures urgents per a l’impuls del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
• Resolució de 4 d’octubre de 2016, de la Direcció General d’Ocupació, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2017.

A més, estan pendents d’aprovar-se la Llei de reformes urgents del treball autònom, actualment en tràmit parlamentari, que entre altres novetats preveu l’ampliació de la tarifa plana de 50 euros de sis a dotze mesos per als nous autònoms, millores en les bonificacions per tenir cura de fills i familiars i una disminució dels recàrrecs per retards en els pagaments de les quotes a la Seguretat Social.

A continuació veurem, de manera resumida, aquestes i altres novetats laborals per a aquest exercici 2017.

NOVETATS LABORALS

Bases de cotització

El límit màxim en cadascun dels règims de la Seguretat Social que el tinguin establert és, a partir de l’1.01.2017, de 3.751,26 euros mensuals i 125,04 euros diaris. El límit mínim, tret que hi hagi una disposició expressa en contra, atesa la vigència prorrogada dels Pressupostos del 2016, es manté, i és previsible que es fixi quan es dicti l’ordre de cotització, després que s’aprovi la nova Llei de pressupostos en el primer trimestre del 2017.

Autònoms: Límit màxim 3.751,26 €. Límit mínim 893,10 €, tret de disposició en contra. Quota mínima amb IT (29,80%) = 266,14 € i sense IT (26,50%) si la té coberta en un altre règim = 236,67 €, per al cas de la cobertura de prestació per cessament, serà del 29,30%. A partir dels 47 anys, l’autònom té límits en l’elecció de la base màxima si és inferior a 1.945,80 €, i no pot superar 1.964,70 € mensuals.

Alts càrrecs. Grup 1: entre el mínim de la base de cotització vigent i el màxim establert en 3.751,26 € mensuals.

Sistema Especial d’Agraris per compte aliena. La base màxima, sigui quina sigui la categoria i el grup de cotització, serà de 3.751,26 €.

Sistema Especial d’Agraris per compte propi.Base mínima: 893,10 €. Amb variació de tipus de funció del tram de base de què es tracti: 18,75% en el tram fins als 1.071,60 €; o el 26,50% amb base de cotització superior a la quantitat anterior. Per a la millora voluntària d’incapacitat temporal, el tipus addicional serà del 3,30%, o del 2,80% si la persona interessada està acollida a la protecció per contingències professionals, la qual es regeix pels mateixos criteris que la dels treballadors autònoms./p>

Sistema Especial de Treballadors de la Llar. Des de l’any 2012 els empleats de la llar estan integrats al Règim general de la Seguretat Social. Tant si la prestació laboral és exclusiva per a una única casa com si ho és per hores, són obligatòries l’alta i la cotització a la Seguretat Social de cadascuna de les persones ocupadores en funció de la retribució i des de la primera hora de feina. En cas de treballar menys de 60 hores mensuals en una mateixa casa, si hi ha acord entre les parts, es pot traslladar la responsabilitat d’alta i cotització al treballador. El treballador té la responsabilitat subsidiària en cas d’incompliments. La retribució mínima és la corresponent al SMI (707,70 €) en 14 pagues (9.907,80 € anuals).

Bases de cotització. Les bases de cotització per contingències comunes i professionals per a l’any 2017, i mentre no s’aprovi la nova Llei de pressupostos, quedaran:

Tipus de cotització en aquest règim

La quota que s’ha d’ingressar i que resulti d’aplicar a la base el tipus de cotització, es minorarà en consideració a unes bonificacions existents per contractació de cuidadors en famílies nombroses, per contractació amb 65 anys o més del treballador. Així mateix, s’estableix una reducció de les quotes que s’han d’abonar amb caràcter transitori que es manté per al 2017, del 20%, que es pot ampliar fins al 45% per a famílies nombroses, sempre que suposi la incorporació del treballador en el nou sistema. D’acord amb el RDL 29/2012, no s’aplicaran els beneficis en la cotització als treballadors que prestin els seus serveis durant menys de 60 hores mensuals per ocupador i assumeixin el compliment del seu enquadrament.

Bonificacions

Fins a la data en què s’aprovi la Llei de pressupostos, la Seguretat Social mantindrà vigents per al 2017 la pràctica totalitat dels prop de 80 ajudes i bonificacions existents per a la contractació. Així, entre d’altres, es mantenen les bonificacions del 100% de la cotització per contingències comunes durant 12 mesos per la contractació fixa d’un aturat de menys de 30 anys per part d’una microempresa o un autònom, o per la contractació d’una persona de més de 45 anys per part d’un autònom.

Es prorroguen durant l’exercici 2017 els beneficis en la cotització a la Seguretat Social reconeguts en la disposició transitòria única de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, de manera que s’aplica una reducció del 20% a les cotitzacions meritades per la contractació de les persones que prestin serveis a la llar familiar, sempre que l’obligació de cotitzar s’hagi iniciat a partir de la data de la integració de l’anterior Règim especial d’empleats de la llar en el Règim general de la Seguretat Social. Aquesta reducció de quotes s’amplia amb una bonificació fins a arribar al 45% per a famílies nombroses.

Pensions

La quantia de les pensions contributives de la Seguretat Social pujarà el 2017 un 0,25%, el mínim que obliga la llei. Amb aquest increment, la pensió mínima de jubilació per a més grans de 65 anys queda fixada en 786,90 € al mes si té cònjuge a càrrec seu, i en 637,70 € mensuals si no en té. La pensió màxima mensual es fixa en 2.573,70 €.

Amb caràcter general, les pensions el 2017 s’actualitzaran en un 0,25%, prenent com a referència la quantia legalment establerta el 31.12.2016, tret que excedeixin del límit màxim de pensions que, per a l’any 2017, se situa en 2.573,70 € al mes; en aquest cas no són objecte d’actualització. En còmput anual la quantia íntegra no pot superar els 36.031,80 €.

Les pensions mínimes anuals quedaran de la manera següent:

Jubilació:

• Amb 65 anys o més amb cònjuge a càrrec = 11.016,60 €
• Amb 65 o més sense cònjuge a càrrec i unitat econòmica unipersonal (u. e. u.) = 8.927,80 €
• Amb 65 o més amb cònjuge no a càrrec = 8.471,40 €
• Menys de 65 anys amb cònjuge a càrrec = 10.326,40 €
• Menys de 65 anys sense cònjuge a càrrec i u. e. u. = 8.351,00 €
• Menys de 65 anys amb cònjuge no a càrrec = 7.893,20 €

Incapacitat permanent:

• Gran invalidesa amb cònjuge a càrrec = 16.525,60 €
• Gran invalidesa sense cònjuge a càrrec i u. e. u. = 13.392,40 €
• Gran invalidesa amb cònjuge no a càrrec = 12.707,80 €
• Absoluta amb cònjuge a càrrec = 11.016,60 €
• Absoluta sense cònjuge a càrrec i u. e. u. = 8.927,80 €
• Absoluta amb cònjuge no a càrrec = 8.471,40 €
• Total amb 65 anys i amb cònjuge a càrrec = 11.016,60 €
• Total amb 65 anys i sense cònjuge a càrrec i u. e. u. = 8.927,80 €
• Total “qualificada” edat entre 60 i 64 anys amb cònjuge a càrrec = 10.326,40 €
• Total “qualificada” edat entre 60 i 64 anys sense cònjuge a càrrec i u. e. u. = 8.351,00 €

Viduïtat:

• Titular amb càrregues familiars = 10.326,40 €
• 65 anys o més o discapacitat igual o superior al 65% = 8.927,80 €
• Entre 60 i 64 anys = 8.351,00 €
• Menys de 60 anys = 6.760,00 €

Altres pensions:

• Orfandat i a favor de familiars per beneficiari = 2.727,20 €
• SOVI no concurrent = 5.713,40 €
• SOVI concurrent = 5.546,80 €

La quantia de les pensions no contributives de jubilació i invalidesa es fixa en 5.164,60 €.

El complement de pensió per a lloguer d’habitatge es fixa en 525,00 € anuals.

Prestacions econòmiques de seguretat social per cada fill a càrrec

• El límit d’ingressos anuals per tenir dret a l’assignació s’estableix, per al 2016, en 11.576,83 € anuals, i si es tracta d’una família nombrosa s’estableix en 17.423,84 €, i s’incrementa en 2.822,18 € per cada fill a càrrec a partir del quart.
• La quantia de l’assignació serà de 291,00 € en còmput anual.
• Quan el fill sigui menor d’edat i presenti una discapacitat des del 33%, la quantia serà de 1.000 €; quan el fill a càrrec tingui 18 anys o més i, a més, presenti un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%, la prestació econòmica que es rebrà serà de 4.426,80 € anuals. Quan la minusvalidesa sigui superior al 75% i exigeixi concurs d’una tercera persona, la quantia de la prestació econòmica serà de 6.640,80 €.

Subsidi econòmic de les persones amb discapacitat

• Subsidi de garantia d’ingressos mínims: 149,86 € mensuals.
• Subsidi per ajuda de tercera persona: 58,45 € mensuals.
• Subsidi de mobilitat i compensació per despeses de transport: 63,30 € mensuals.

Salari mínim interprofessional

A. Quantia dels salaris mínims

Per al 2017 el salari mínim per a qualsevol activitat en el sector agrícola, industrial o de serveis, sense distinció per raó del sexe ni edat dels treballadors, queda fixat per dies o per mesos en les quanties següents:

En el salari mínim es computen tant la retribució en diners com en espècie, i es fa referència a la jornada legal de treball en cada activitat (s’ha de prorratejar si es fa una jornada inferior), no s’inclouen en els salaris diaris la part proporcional dels diumenges i dies festius.

B. Regles de compensació salarial

Per aplicar en còmput anual aquests salaris mínims es tindran en compte les regles següents sobre compensació:

1. Als salaris mínims se sumen, servint aquests com a mòdul, si escau, i segons el que estableixen els convenis col·lectiu o les normes sectorials:
   • Els complements salarials als quals fa referència l’article 26.3 de l’Estatut dels Treballadors, és a dir, els que es fixen en funció de circumstàncies relatives a:
     • Les condicions personals del treballador.
     • A la feina feta.
     • A la situació i els resultats de l’empresa.

   Tots els conceptes anteriors es calcularan d’acord amb els criteris que es pacten a aquest efecte.

2. En el cas del còmput anual dels salaris professionals, l’absorció i la compensació per l’increment del SMI funcionaran de la manera següent:
   • La revisió del SMI no afectarà l’estructura ni la quantia dels salaris professionals que percebin els treballadors quan aquests salaris, en conjunt i en còmput anual, siguin superiors al salari mínim esmentat. A aquest efecte se sumaran al salari percebut els complements a què fa referència l’apartat anterior.
   • Amb la finalitat de facilitar la compensació i l’absorció salarial en còmput anual, el Reial decret 742/2016, de 30 de desembre (BOE, 31.12.2016), determina la quantia anual del salari mínim en 9.907,80 euros.

   L’import anual és el resultat de multiplicar el salari mínim mensual per 14 (dotze mensualitats més dues pagues extres de 30 dies cadascuna). En conseqüència, el Decret de salaris mínims considera la quantia de les dues gratificacions extraordinàries de 30 dies de salari cadascuna.

   La percepció anual del salari mínim és compensable amb els ingressos que per tots els conceptes percebin els treballadors, en còmput anual i a jornada completa, d’acord amb les normes reglamentàries, convenis col·lectiu, laudes arbitrals, contractes individuals de treball i qualssevol disposicions legals sobre salaris en vigor en la data de promulgació d’aquest Reial decret. I a aquest efecte es declaren subsistents en els seus propis termes aquestes normes, sense més modificacions que les necessàries per assegurar la percepció anual mínima.

C. Normes per a treballadors eventuals i temporers

Per als treballadors eventuals i temporers el servei dels quals, en una mateixa empresa, no superi els 120 dies, s’estableix que juntament amb el salari mínim han de percebre la part proporcional de la retribució dels diumenges i dies festius i de les dues gratificacions extraordinàries de 30 dies cadascuna, amb el resultat mínim següent:

• Sense distinció d’edat 33,51 € per jornada legal en l’activitat.

Aquest salari resulta d’aplicar al salari mínim el coeficient d’1,4214, derivat de dividir els dies retribuïts pels dies feiners:

...(365 dies més 60 de les dues extres)
...(365 dies menys 52 diumenges i 14 festius)

Respecte a les vacances d’aquests treballadors, en cas que el seu gaudi no coincideixi amb el període de vigència del contracte, s’han de retribuir en la part proporcional que correspongui. En els altres casos s’aplicarà el que estableix l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors i altres normes d’aplicació.

D. Empleats de la llar: import mínim de salari hora

Per als empleats de la llar que treballen per hores, el salari mínim corresponent a una hora efectiva treballada és de 5,54 €.

Permís de paternitat

Tret que el Govern més endavant el torni a prorrogar, l’any 2017 va entrar en vigor l’ampliació del permís de paternitat fins a 4 setmanes, en lloc dels 13 dies que s’aplicaven fins al 31.12.2016. S’ha de subratllar que, si bé l’ampliació es va establir mitjançant la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, els projectes successius de Pressupostos Generals de l’Estat havien estat postergant l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’any en any, per la qual cosa, en principi, com que no existia cap Llei de Pressupostos que en prologués la suspensió, aquesta ha entrat en vigor l’1.01.2017 (tret que hi hagi una disposició expressa en contra); i amb això ha finalitzat la suspensió de l’aplicació d’una reforma efectuada l’any 2009. Per tant, des de l’1.01.2017, la durada del permís de paternitat per naixement d’un fill, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, en què el contracte està suspès, és de 4 setmanes ininterrompudes, ampliables en cas de part, adopció o acolliment múltiple en 2 dies més per cada fill a partir del segon.

Llei per a la reforma del treball autònom

El 29 de novembre de 2016, el Ple del Congrés va acceptar tramitar la proposició de Llei per a la reforma del treball autònom, actualment en tràmit parlamentari i pendent d’aprovar-se com a llei definitiva. Sens perjudici d’esmenes posteriors que es puguin aprovar, la Llei esmentada conté una sèrie de novetats per als autònoms, que podem resumir en les següents:

• reducció de càrregues administratives, amb la modulació dels recàrrecs per l’ingrés de quotes de Seguretat Social fora de termini, així com la modificació d’alta i baixa de treballadors autònoms perquè aquestes es plantegin en dies naturals i, per tant, es cotitzi pels dies efectius d’alta.
• Mesures d’ajustament de la cotització als ingressos reals, cosa que possibilita que els autònoms que no tinguin un ingrés igual al salari mínim interprofessional no estiguin obligats a cotitzar.
• Mesures de foment, que consisteixen en ampliar la quota reduïda de 50 euros a 12 mesos, així com l’extensió fins al mateix període de dotze mesos de les bonificacions actuals.
• Mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels autònoms, cosa que millora el permís per maternitat i elimina l’obligació de pagament de quotes durant la baixa per maternitat.
• Aclariment de les deduccions en l’IRPF de les despeses del vehicle i dels subministraments d’aigua i llum.

Altres novetats d’interès

Mesures urgents per impulsar el Sistema Nacional de Garantia Juvenil

El RDL 6/2016, de 23 de desembre, de mesures urgents per a l’impuls del Sistema Nacional de Garantia Juvenil (BOE 24.12.2016), vigent des del 25 de desembre, modifica alguns aspectes del Sistema Nacional de Garantia Juvenil a Espanya, aprovat per la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, per tal d’afavorir l’accés i la inscripció de joves a aquest, respectant en tot cas els requeriments derivats de la normativa comunitària.

Per arribar a més beneficiaris, la norma aprovada introdueix modificacions que simplifiquen el registre en la Garantia Juvenil. Així, n’hi ha prou amb no haver rebut formació ni haver estat treballant el dia anterior a la sol·licitud d’inscripció per complir els requisits, en lloc dels tres mesos sense haver rebut formació o els 30 dies sense ocupació exigits en la regulació actual. A més, amb efecte l’1 de gener de 2017, s’estableixen bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social per a les empreses i els autònoms que participin en el programa, en contractar treballadors joves inscrits en Garantia Juvenil. Les reduccions de les quals es gaudia anteriorment es convertiran en bonificacions.

Calendari laboral 2017

Sense novetats en la Resolució de 4 d’octubre de 2016, de la Direcció General d’Ocupació (BOE 8.10.2016), per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2017 en les diverses comunitats autònomes.

Programa PREPARA per a persones que esgoten la protecció per atur

Es prorroga novament i fins al 15.02.2017 el programa de requalificació professional de les persones que esgotin la protecció per atur Programa PREPARA, més conegut com l’ajuda dels 426 €.

Programa del programa d’activació per a l’ocupació

D’acord amb el RDL 1/2016, de 15 d’abril, es prorroga el programa d’activació per a l’ocupació fins al 15.04.2017, en la quantia de 426 €.

Nou model de diligència d’actuació de la inspecció de treball

Per l’ordre ESS/1452/2016, de 10 de juny, se suprimeix definitivament el Llibre de Visites, tant en paper com en format electrònic, i es regula el nou model de diligència d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Indemnització per finalització del contracte temporal

Després de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 14 de setembre de 2016, sobre el denominat cas d’Ana de Diego Porras, existeixen dubtes i incertesa de si els nostres tribunals aplicaran a tots els contractes d’interinitat una indemnització de 20 dies per finalització del contracte i si aquesta també s’aplicarà a qualsevol contracte de durada determinada. Actualment s’han dictat sentències contradictòries en diversos Tribunals Superiors de Justícia, per això s’ha d’atendre el que resolgui el Tribunal Suprem en unificació de doctrina.

Càlcul de la indemnització per acomiadament

La Sentència del Tribunal Suprem de 18.02.2016 ha establert, definitivament, el càlcul de la indemnització per acomiadament, en el cas de contractacions anteriors a la reforma laboral del 2012, i ha determinat que el que s’hagi meritat fins al febrer de 2012 actua com límit, de manera que si sobrepassa els 720 dies, ja no computa la prestació de serveis posterior, encara que no arribi a les 42 mensualitats. Això vol dir que l’import d’indemnització total, tenint en compte el període anterior i posterior al 12.02.2012, no pot ser superior a 720 dies de salari, però si els 720 dies se superen en el període anterior, s’aplica un segon límit, el corresponent al que s’hagi meritat en aquesta data, que no pot sobrepassar les 42 mensualitats.

Registre de la jornada dels treballadors

La Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha dictat la Instrucció 3/2016, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, incidint en els diversos sectors en què és necessari més control (banca, comerç, serveis socials, sanitat, reparació de vehicles, indústria manufacturera, tèxtil, calçat, mobles, arts gràfiques) i, sobretot, en les empreses de menys de 50 treballadors, és a dir, la majoria que integren el teixit productiu del país. De les possibles sancions que la Inspecció de Treball pot verificar per possibles incompliments, es destaca:

1. Si hi ha un registre i una declaració d’hores extraordinàries i se supera el límit màxim anual de 80 hores, la Inspecció estén una acta d’infracció per infracció greu, i considera una infracció per cada any investigat.
2. Si no hi ha cap registre ni declaració d’hores extraordinàries, es poden produir diferents supòsits:
   • Absència de registre de jornada diària, cas en què la Inspecció requerirà a l’empresari el compliment de l’obligació i estendrà una acta d’infracció per infracció greu, en atorgar al registre un caràcter essencial en la regulació del temps de treball, de manera que la seva falta no suposa cap incompliment dels deures formals, sinó una transgressió de normes en matèria de jornada de treball (article 7.5 del RDL 5/2000).
   • Hores extraordinàries no declarades, en què la Inspecció estén una acta d’infracció per infracció greu per superar la jornada màxima de treball que ha d’incloure el període d’un any natural, i valorar una infracció per cada centre de treball (article 7.5 del RDL 5/2000). Si malgrat la inexistència de registre les hores extres es poden quantificar per un altre mecanisme, s’ha d’especificar. I, en aquest cas, si no queda acreditat l’abonament ni la compensació com a temps de descans retribuït, s’ha de valorar, a més, una infracció per impagament de salaris molt greu o greu, si escau (article 8.1 o 7.10 del RDL 5/2000).
   • Emmascarament de la retribució, en concepte de salarials diferents, en què escau efectuar la comunicació corresponent a la TGSS perquè s’imputin adequadament les quotes satisfetes a les diferents contingències. Si escau, s’ha d’estendre una acta de liquidació o un requeriment de pagament de quotes per la falta de cotització addicional de les hores extres derivades de l’aplicació del límit de cotització en contingències comunes.
   • No comunicació als representants dels treballadors de les hores extres efectuades, per la qual cosa, prèvia denúncia dels representants, s’estén una acta d’infracció per infracció greu (article 7.7 del RDL 5/2000). A falta de denúncia, la Inspecció pot advertir o requerir al subjecte responsable.

Actualment, no hi ha cap model preestablert per al registre de la jornada, així que si l’empresa no té instal·lat un sistema de control de presència i horari (fitxes, targetes, telemàtic, empremtes, etc.), haurà d’elaborar i gestionar una forma de registre amb determinades dades bàsiques.

Treballador autònom a temps parcial

A partir de l’1.01.2017 es pot dur a terme l’activitat autònoma o per compte propi a temps parcial, no només a temps complet. Malgrat que la Llei 27/2011 va modificar l’Estatut del Treballador Autònom, pel que fa a la possibilitat de treballar a temps parcial, a partir de l’1.01.2014 es va anar ajornant per les successives lleis de pressupostos, per la qual cosa, en establir-se en l’exercici 2016 la seva suspensió fins a l’1.01.2017, i haver-se prorrogat, aquesta possibilitat ha entrat en vigor per a l’exercici 2017.

L’article 1.1 de la Llei 20/2007 va possibilitar que l’activitat autònoma per compte propi es dugués a terme a temps complet o a temps parcial, i actualment la Llei general de la Seguretat Social de 2015 (article 245 a 248) estableix que la llei pot establir un sistema de cotització a temps parcial per als treballadors autònoms per a determinades activitats i col·lectius i durant determinats períodes de la seva vida laboral. Si no n’hi ha, s’aplicaran les normes sobre els treballadors contractats a temps parcial.

Lliurament de fulls de salari per les empreses

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència d’1.12.2016, ha declarat que l’accés als rebuts justificatius del pagament del salari mitjançant un terminal informàtic no és en absolut perjudicial per al treballador i compleix amb els requisits exigits legalment en relació amb el lliurament de la nòmina. La Sala del Tribunal Suprem estableix un canvi radical en la doctrina establerta en la seva sentència de 22.12.2011, en la qual va reconèixer el dret dels pilots d’una companyia aèria a rebre les nòmines en paper. El canvi doctrinal es justifica en la necessitat d’adequar-se a la realitat social i a la generalització, tant en l’àmbit privat com en l’Administració pública, de la utilització del suport informàtic.