En aquests moments que ja estem immersos en l’últim trimestre de l’any, pot ser un bon moment per reflexionar sobre l’evolució dels resultats de l’any (estem complint els objectius?), i també per reflexionar sobre el futur de la nostra organització davant d’un entorn cada vegada més imprevisible i canviant. Per això volem compartir les reflexions i els consells de Jim Collins, un dels gurus més respectats, citats i llegits del món del management.
En la majoria de les seves publicacions, en què exposa les seves conclusions, basades a analitzar les empreses que han assolit un gran èxit, un dels seus consells més difós és que només acaben triomfant les empreses que tenen molt clar el seu focus o prioritat de negoci, és a dir, les empreses que han identificat en què són bones i en què són diferents, i una vegada aquest focus està clar, tots els esforços s’encaminen, així com les inversions en tecnologia, cap a la consecució dels objectius previstos. No imiten altres empreses, no es dispersen en altres activitats o àrees de negoci, es concentren en el que saben fer i allà apliquen tots els seus recursos i potencial. Aquestes empreses, amb el temps, i amb els anys, acaben agafant una inèrcia i un creixement que les fa imparables, no és qüestió d’un any o d’un esdeveniment concret, és fruit d’aquest esforç continuat i concentrat d’anys i anys. Per visionar-ho i entendre-ho Jim Collins fa servir l’exemple següent:
Imaginem un disc enorme, pesat, de metall massís i muntat horitzontalment sobre un eix i amb un pes de més de dos mil quilos. Imaginem que hem d’aconseguir que el disc giri al voltant de l’eix tan ràpid com sigui possible i durant tant de temps com sigui possible. L’empenyem amb un gran esforç, aconseguim que avanci cap endavant, movent-se gairebé imperceptiblement al principi. Continuem empenyent i, al cap de dues o tres hores d’esforç constant, aconseguim que el disc faci un volt completa. Continuem empenyent i el disc es comença a moure una mica més de pressa. Amb cada volta que li donem va guanyat més velocitat. Llavors, en un moment donat, l’impuls juga al favor nostre i llança el disc cap endavant. El seu propi pes comença a treballar per a nosaltres. Cada volta del disc es va sumant al treball realitzat anteriorment i multiplica l’esforç invertit. Ens seria molt difícil de saber quina ha estat la gran empenta que ha fet que el disc vagi tan de pressa.
Aquesta imatge recull la sensació general del que va passar en les companyies quan van fer el salt de bones a extraordinàries. Per dràstic que fos el resultat final, les transformacions d’aquestes empreses no es van produir mai de la nit al dia. No hi va haver mai una sola acció decisiva, cap programa especial, cap innovació fascinant ni cap resolució violenta. Les companyies que van fer el salt ho van fer mitjançant un procés acumulatiu —pas a pas, acció a acció, decisió a decisió, volta a volta del disc— que ha anat sumant resultats sostinguts i espectaculars.
Jim Collins posa com a exemple l’empresa Nucor, que va començar a fer voltes al disc el 1965, al principi únicament intentant evitar la fallida, després construint la primera fàbrica perquè no podia trobar un proveïdor fiable. Els treballadors de Nucor van descobrir que tenien habilitat per fer el millor acer i més barat que ningú, així que van construir dues fàbriques, i després tres més. Van aconseguir clients, després més i més clients: el disc guanyava impuls, volta a volta, mes a mes, any rere any. Després, al voltant del 1975, els treballadors de Nucor es van adonar que si continuaven empenyent el disc es podrien convertir en l’empresa d’acer més rendible i número u del món.
“Si deixem que el disc faci la seva feina, no cal que comuniquem ferventment els nostres objectius. La gent els pot deduir per si mateixa a partir de l’impuls del disc: Si continuem fent això, mireu on podem arribar! Quan la gent decideix per si mateixa convertir el potencial en resultats, l’objectiu s’aconsegueix pràcticament sol”.
Tot i que és un exemple aliè al nostre sector professional, considerem que és una molt bona reflexió per meditar i treballar-hi. Posar focus i perseverar en unes habilitats o especialitat, en apostar per la tecnologia i la diferència, sense cap mena dubte pot ser una estratègia que amb el temps ens pot convertir en una gran empresa de serveis professionals.