Un exemple de professionalitat: Yolanda Urango Serrano. Pintora

En quin moment es va iniciar en la pintura?

De sempre he tingut atracció per les arts plàstiques, sobre tot el dibuix i la pintura. Els meus inicis amb els pinzells van ser amb la pintura sobre teixits. De tot això ja fa uns 25 anys, vaig passar a experimentar la pintura a l’oli i també l’aquarel·la. A fi d’adquirir coneixements amb la pintura, al principi, vaig assistir a tallers al Cercle Artístic de Manresa (tot i que ho vaig haver de deixar per incompatibilitat amb el treball), dels quals continuo formant part, i actualment assisteixo a tallers d’aquarel·la una vegada per setmana. En aquests tallers he conegut un grup d’aquarel·listes formidables amb qui, a més d’aprendre, ens divertim i compartim sortides artístiques: “la colla de l’aigua”. Dels concursos de pintura ràpida puc dir que han estat els meus millors professors i que encara avui dia en continuo aprenent.

Per què va començar a pintar?

L’oli va ser la primera tècnica en què em vaig iniciar amb unes ganes enormes de plasmar els paisatges que tenia al meu voltant, però la participació en els concursos em va permetre conèixer diferents artistes, tècniques i estils. Des d’aleshores he intentat perfeccionar-me amb l’oli i l’aquarel·la, tot i que en aquests últims anys és amb aquesta última tècnica per la qual sento veritable addicció.

En què s’inspira quan pinta?

Hi ha vegades que pintaria tot el que m’envolta, qualsevol detall que m’inspiri textura, color o bellesa. Una de les sensacions més agradables és poder plasmar unes notes en tornar d’un passeig, excursió o sortida, o encara millor, fer-ho in situ. Això és una cosa que l’aquarel·la et permet gaudir moltíssim! Principalment, la temàtica de les meves pintures es basa en paisatges, tot i que com deia abans, em diverteixo amb qualsevol tipus de naturalesa.

Com a pintora té ja un llarg recorregut. Quina valoració en fa?

Sento un orgull especial per estar recollint alguns fruits d’una cosa que fa molts anys vaig començar a sembrar amb molta il·lusió i sense saber quan arribaria la collita, i tot i que només sigui de moment, per a consum propi, em satisfà moltíssim haver-ho aconseguit de manera autodidacta.

Com és la seva pintura?

La meva pintura està basada sobretot en el paisatgisme. És una pintura senzilla, detallada, són llocs que he visitat o que m’envolten diàriament o fotografies d’altres persones que, per algun motiu especial, m’inciten a pintar.

Quins estils pictòrics són els que més li agraden? Quins són els seus autors preferits? Quins han influït més a la seva obra? 

Principalment, m’atreu el realisme de molts mestres. M’agrada l’obra de Vayreda, Turner, Sisley, Sorolla, Fuentetaja. I, sobretot, admiro alguns dels col·legues amb qui batallo en els concursos de pintura ràpida pels resultats que aconsegueixen en només unes hores amb diferents tècniques i estils. Sento especial predilecció per un gran aquarel·lista i una persona excepcional: Jordi Pons. Crec que el dia que ens vam conèixer i vaig veure la seva manera de pintar, em vaig enamorar de l’aquarel·la.

Visita moltes exposicions?

Vaig a exposicions sempre que puc, museus o sales, tot i que per desgràcia han anat desapareixent moltes sales d’art. Avui dia també es fan servir altres espais, com poden ser establiments comercials, botigues de moda...

Quin tema no ha pintat mai i li agradaria pintar?

He pintat temes molt diversos, tot i que potser és la figura humana el que practico menys, igual com el retrat. 

Què significa per a vostè la pintura? Què busca en la pintura?

Per a mi la pintura és com els amants de la muntanya, cada vegada necessites pujar més alt per tenir millors vistes. Jo necessito pintar per poder expressar cada vegada millor el que l’aigua i el color poden arribar a crear.

Com afecta el seu estat d’ànim a la seva pintura?

És cert que tenir la ment relaxada i desperta em proporciona energia per pintar. Si per algun motiu no estic d’humor, millor que m’oblidi dels pinzells.

L’art pot ser un refugi?

Ningú no es deslliura, emocionalment parlant, de viure moments molt diversos al llarg de la nostra vida, per a mi l’estabilitat emocional té un paper molt important. En circumstàncies adverses no he buscat refugi en la pintura, però sí que ha estat una gran amiga que m’ha ajudat a suportar aquells moments. En més d’una ocasió m’ha servit per adaptar-me a determinades situacions personals. Tot i que per a mi el més important és la meva família i el benestar de tothom, és cert que la pintura m’aporta il·lusions, inquietuds i al·licients al dia a dia. 

Per què hi ha menys dones que homes pintors?

No sabria dir per què hi ha menys dones dedicades a la pintura que homes. Crec que el gust per la pintura o altres arts és quelcom que portes dins. Si tens la pintura com a hobby, has de trobar el moment per dur-la a terme, i això de vegades resulta complicat si anteposes obligacions com el treball i les tasques de casa. Si que és cert que les dones disposem de menys temps lliure en determinades etapes de la nostra vida. Tot i així, jo personalment sempre tinc el suport de la meva família perquè no deixi de fer-ho, a part de compartir amb mi les sortides que suposa participar en els concursos de pintura ràpida. I de fet, pel que veig en els concursos, cada vegada hi ha més dones amb una gran preparació artística.

Es pot viure de la pintura?

Sí que es pot viure de la pintura, crec que com en altres professions, si tens coneixements, estil i una miqueta de sort. Es necessita constància i treball, hi ha pintors que la combinen fent classes i, una cosa que està de moda, els workshop o tallers de pintura per a grups d’aficionats.

Hi ha quadres que mai no vendria?

Sí, hi ha obres que des de les primeres pinzellades saps que serà com una part de tu, de la teva família o dels teus records, i que per res del món no voldries prescindir-ne. De vegades són temes de resolució complicada o simplement llocs o motius sentimentals. Per a mi no val que en puguis fer un altre d’igual, mai no hi ha dues obres iguals.

Projectes immediats...

La meva ment és plena de petits projectes que de vegades no en surten per falta de temps. Fa poc vam fer una sortida familiar a Canfranc per visitar l’estació de tren, és un edifici espectacular amb molta història pel qual sempre he sentit atracció i és possible que en prepari una sèrie d’aquarel·les. El seu aspecte de grandesa i alhora d’abandonament permet fer-ne moltes pinzellades.

Un consell per a algú que comença a pintar.

Un consell per a les persones que es vulguin iniciar en la pintura: pintar, pintar i pintar! El camí per gaudir de la pintura s’escurça amb coneixements, classes, llibres o vídeos i amb il·lusió a cada pinzellada que fas.

Hi ha afició per la pintura al nostre país?

Sí que hi ha afició pera la pintura al nostre país i fora. Avui dia, amb les xarxes socials, hi ha una comunicació i un intercanvi d’informació enorme. De tot arreu ens arriben notícies de concursos de pintura ràpida amb molta participació o pàgines d’artistes que publiquen les seves obres.

És una bona inversió l’art?

Si l’art pot ser una bona inversió, suposo que depèn de l’estatus social al qual ens referim, l’art pot tenir el valor que cadascú vulgui donar-li. En els àmbits en què em moc no crec que sigui una inversió, sinó més aviat per al gaudi personal.