Selecció de consultes de la DGT

Respostes segures

IVA. Serveis sanitaris. Subministrament immediat d’informació (SII). Obligació de portar el llibre registre de factures rebudes

Direcció General de Tributs (DGT): 20.06.2017
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1588-17

Sumari

La consultant és una entitat que duu a terme prestacions de serveis sanitaris subjectes i exemptes de l’impost sobre el valor afegit.

Qüestió plantejada

  1. Si la consultant té l’obligació de portar llibres registres de factures rebudes i de complir l’obligació de subministrament immediat d’informació.
  2. La consultant emet als destinataris de les operacions, empresaris o professionals, factures recapitulatives i consulta si es poden emetre consignant com a data d’emissió l’últim dia del mes natural en què s’han prestat els serveis, encara que siguin efectivament expedides en una data posterior.

Resposta

1.- El Reial decret 596/2016, de 2 de desembre, per a la modernització, la millora i l’impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’impost sobre el valor afegit, pel qual es modifiquen el Reglament de l’impost sobre el valor afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre; el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, i el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, han introduït en l’ordenació jurídic el que es coneix com a subministrament immediat d’informació.

Entre les modificacions introduïdes al Reglament de l’impost sobre el valor afegit, amb efecte des de l’1 de juliol de 2017, destaca una nova redacció de l’article 62, que hi ha inclòs un nou apartat 6, amb la redacció següent:

“1. Els empresaris o professionals i altres subjectes passius de l’impost sobre el valor afegit han de portar, amb caràcter general i en els termes que disposa aquest reglament, els llibres registres següents:

  1. Llibre registre de factures expedides.
  2. Llibre registre de factures rebudes.
  3. Llibre registre de béns d’inversió.
  4. Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

(…)

6. Malgrat el que disposen els apartats anteriors, els llibres registre a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article s’han de portar a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació, pels empresaris o professionals i altres subjectes passius de l’impost, que tinguin un període de liquidació que coincideixi amb el mes natural, d’acord amb el que disposa l’article 71.3 d’aquest reglament.

A més, els empresaris o professionals i altres subjectes passius de l’impost que no s’esmenten en el paràgraf anterior podran optar per portar els llibres registre a què fan referència els articles 40, apartat 1; 47, apartat 2; 61, apartat 2, i l’apartat 1 d’aquest article, a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en els termes que estableix l’article 68 bis d’aquest reglament.

Per que fa al que preveu l’apartat 4 anterior, es portaran uns únics llibres registre en els quals s’anotaran les operacions de tots els establiments situats al territori d’aplicació de l’impost.

El subministrament electrònic dels registres de facturació es farà a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, mitjançant un servei web o, si escau, a través d’un formulari electrònic, tot això així d’acord amb els camps de registre que el Ministre d’Hisenda i Funció Pública aprovi per ordre.”.

L’article 71.3 del Reglament de l’impost sobre el valor afegit, en la redacció donada pel Reial decret 596/2016, indica que el període de liquidació coincidirà amb el mes natural quan es tracti dels empresaris o professionals que es relacionen a continuació:

“1. Aquells el volum d’operacions dels quals, calculat d’acord amb el que disposa l’article 121 de la Llei de l’impost, hagi excedit durant l’any natural immediatament anterior de 6.010.121,04 euros.

2. Aquells que hagin adquirit, totalment o en part, un patrimoni empresarial o professional a què fa referència el segon paràgraf de l’apartat u de l’article 121 de la Llei de l’impost, quan la suma del volum d’operacions de l’any natural immediatament anterior i la del volum d’operacions que el transmitent del patrimoni esmentat hagi efectuat en el mateix període, mitjançant la utilització del patrimoni transmès, excedeixi de 6.010.121,04 euros.

El que preveu aquest número s’aplicarà a partir del moment en què tingui lloc la transmissió esmentada, amb efecte a partir de l’endemà que finalitzi el període de liquidació en el curs del qual hagi tingut lloc.

D’acord amb el que disposa el segon paràgraf de l’apartat u de l’article 121 de la Llei de l’impost, es considera transmissió, totalitat o parcial, d’un patrimoni empresarial o professional la que comprèn els elements patrimonials que constitueixin una branca d’activitat del transmitent o diverses, en els termes que preveu l’article 83.4 del Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre societats, tant si s’aplica o no a la transmissió esmentada algun dels supòsits de no subjecció que preveu el número 1 de l’article 7 de la Llei de l’impost.

3. Els compresos en l’article 30 d’aquest reglament, autoritzats a sol·licitar la devolució del saldo existent a favor seu en finalitzar cada període de liquidació.

El que disposa el paràgraf anterior s’aplica fins i tot en cas que no hi hagi quotes a tornar a favor dels subjectes passius.

4. Els que apliquin el règim especial del grup d’entitats que es regula en el capítol IX del títol IX de la Llei de l’impost.

5. Els que optin per portar els llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, d’acord amb el que preveu l’article 62.6 d’aquest Reglament.”.

Per tant, el consultant, des de l’entrada en vigor de la nova redacció de l’article 71.3 del Reglament de l’impost sobre el valor afegit, haurà de portar els llibres que preveu l’apartat 1 de l’article 62 del Reglament de l’impost sobre el valor afegit, a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, en cas que el període de liquidació coincideixi amb el mes natural segons el que disposa l’article 71 del Reglament, o en cas que s’opti voluntàriament per l’administració d’aquests a través del nou sistema.

2.- Malgrat això, aquest centre directiu ha establert, en la contestació vinculant de 26 de febrer de 2007, número V0373-07, respecte de l’obligació d’administració dels llibres registres, que:

“En la mesura que el consultant no tingui l’obligació d’expedir una factura, no serà necessària l’administració del Llibre registre de factures expedides.

Quant al Llibre registre de factures rebudes, com que l’activitat efectuada està exempta de l’impost, no es tindrà dret a deduir les quotes suportades en l’adquisició de béns i serveis per a l’activitat esmentada, per la qual cosa tampoc no serà necessària l’administració del Llibre registre esmentat.”.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que el nou sistema d’administració de llibres a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària es basa en l’enviament automatitzat de registres de facturació, de manera que sense que sigui necessari subministrar o enviar la factura, els registres que conté són el fonament de la informació que s’ha de subministrar.

Tal com estableix l’exposició de motius del Reial decret 596/2016 esmentat, el nou sistema d’administració de llibres registre permetrà reduir substancialment les càrregues administratives associades al subministrament periòdic d’informació que incumbeix el subjecte passiu. Així, la informació que s’obtingui a través del subministrament electrònic dels registres de facturació es posarà a disposició dels empresaris o professionals amb qui hagin efectuat operacions les persones i entitats que, de manera obligatòria o després d’exercir l’opció, portin els llibres registre a través de la seu electrònica, de manera que constitueixi una eina d’assistència al contribuent en l’elaboració de les declaracions liquidacions per l’impost sobre el valor afegit.

D’altra banda, els empresaris o professionals als quals s’aplica el nou sistema d’administració de llibres quedaran exonerats de l’obligació de presentar les declaracions sobre les operacions amb terceres persones efectuades durant l’any natural mitjançant la supressió de l’obligació de presentació del “model 347”, així com de presentar la declaració informativa a què fa referència l’article 36 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (BOE de 5 de setembre), pel que fa al contingut dels llibres registre de l’impost sobre el valor afegit, i de la declaració resum anual de l’impost sobre el valor afegit.

En conseqüència, es fa necessari modificar el criteri que s’indica en la consulta del 26 de febrer de 2007.

D’aquesta manera, no serà necessària l’administració del llibre registre de factures expedides quan el consultant no tingui l’obligació d’expedir una factura per totes les operacions, d’acord amb el que estableix el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre (BOE d’1 de desembre).

No obstant això, sí que serà necessària l’administració del llibre registre de factures rebudes, amb caràcter general, per l’empresari o el professional, independentment que l’activitat efectuada es trobi totalment exempta de l’impost i sense dret a la deducció de les quotes suportades en l’adquisició de béns i serveis per a l’activitat esmentada.

L’administració del llibre registre de factures rebudes es farà a través de la Seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària quan el període de liquidació de l’impost sobre el valor afegit coincideixi amb el mes natural, segons el que disposa l’article 71 del Reglament de l’impost.

3.- Independentment del que s’ha esmentat, i en relació amb la forma i el contingut que ha de tenir la factura que s’emeti en ocasió de la prestació de serveis per part de la consultant, l’article 164.U 3r de la Llei de l’impost assenyala que:

“U. Sens perjudici del que estableix el títol anterior, els subjectes passius de l’impost estan obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament, a:

(…)

3r. Expedir i lliurar la factura de totes les operacions, ajustada al que es determini reglamentàriament.

(…).”.

L’article 2, apartat 1, primer paràgraf del Reglament, pel qual es regulen les obligacions de facturació, estableix el següent:

“1. D’acord amb l’article 164.U.3r. de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, els empresaris o professionals estan obligats a expedir una factura i una còpia d’aquesta pels lliuraments de béns i prestacions de serveis que facin en el desenvolupament de la seva activitat, incloses les no subjectes i les subjectes però exemptes de l’impost, en els termes que estableix aquest reglament i sense més excepcions que les que preveu. Aquesta obligació incumbeix així mateix els empresaris o professionals acollits als règims especials de l’impost sobre el valor afegit.”.

Per la seva part, l’article 2, apartat 2, lletra a, del Reglament esmentat, preceptua el següent:

“2. S’ha d’expedir una factura i una còpia d’aquesta, en tot cas, en les operacions següents:

  1. Aquelles en què el destinatari sigui un empresari o professional que actuï com a tal, independentment del règim de tributació a què es trobi acollit l’empresari o el professional que efectuï l’operació, així com qualssevol altres en què el destinatari així ho exigeixi per exercir qualsevol dret de naturalesa tributària.”.

Per la seva part, l’article 3 del Reglament esmentat indica que:

“no existirà cap obligació d’expedir factura, excepte en els casos que conté l’apartat 2 de l’article 2 d’aquest reglament, per les operacions següents:

  1. Les operacions exemptes de l’impost sobre el valor afegit, en virtut del que estableix l’article 20 de la seva llei reguladora, a excepció de les operacions a què fa referència l’apartat 2 següent. No obstant això, l’expedició de factura serà obligatòria en les operacions exemptes d’aquest impost, d’acord amb l’article 20.U.2n, 3r, 4t, 5è, 15è, 20è, 21è, 22è, 24è i 25è de la Llei de l’impost.

(…).”.

Segons l’escrit de consulta, la consultant efectua operacions exemptes en virtut de l’article 20.U apartats 2n i 3r, així que en tot cas estarà obligada a expedir factura als destinataris de les operacions, tant si són persones particulars com jurídiques.

El Reglament de facturació, quant al termini per expedir les factures, disposa amb caràcter general en l’article 11:

“1. Les factures s’han d’expedir en el moment de dur a terme l’operació.

No obstant això, quan el destinatari de l’operació sigui un empresari o professional que actuï com a tal, les factures s’hauran d’expedir abans del dia 16 del mes següent al mes en què s’hagi produït la meritació de l’impost corresponent a l’operació.

2. En els lliuraments de béns compresos en l’article 75.U.8è de la Llei de l’impost, les factures s’han d’expedir abans del dia 16 del mes següent al mes en què s’iniciï l’expedició o el transport dels béns amb destinació a l’adquirent”.

I el mateix Reglament, en relació amb la possibilitat d’emetre una factura recapitulativa, estableix, en l’article 13, el següente:

“1. Es poden en una sola factura diferents operacions efectuades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.

2. Aquestes factures s’han d’expedir com a màxim l’últim dia del mes natural en què s’hagin efectuat les operacions que s’hi documentin. No obstant això, quan el destinatari d’aquestes sigui un empresari o professional que actuï com a tal, l’expedició s’haurà de fer abans del dia 16 del mes següent al mes en el curs del qual s’hagin efectuat les operacions.

3. En els lliuraments de béns compresos en l’article 75.U.8è de la Llei de l’impost, les factures s’han d’expedir abans del dia 16 del mes següent al mes en què s’iniciï l’expedició o el transport dels béns amb destinació a l’adquirent.”.

Quant al contingut de les factures, l’article 6 del Reglament de facturació exigeix que s’inclogui la data d’expedició de les factures en l’apartat 1.b, així com la data en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten o en què, si escau, s’hagi rebut el pagament anticipat, sempre que es tracti d’una data diferent a la d’expedició de la factura, en l’apartat 1.i.

La mateixa exigència conté per a les factures simplificades l’article 7.1 en els apartats b i c. Aquests articles no s’han vist alterats pel Reial decret 596/2016.

D’acord amb el que s’ha esmentat, en una factura recapitulativa es poden consignar diverses operacions efectuades en diferent data per a un mateix destinatari, sempre que aquestes s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural. I en el cas consultat, quan el destinatari d’aquestes operacions sigui empresari o professional, i actuï com tal, i l’expedició es faci posteriorment al mes en què s’hagin efectuat les operacions i abans del dia 16 del mes següent, el contingut de la factura n’haurà d’incloure la data d’expedició, encara que sigui posterior a l’acabament del mes de realització de les operacions i anterior al dia 16 del mes següent, així com la data de realització de les operacions.

4.- Això li ho comunico amb efectes vinculants, d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

 

Declaració extemporània del model 720 de declaració de béns i drets situats a l’estranger. Col·legi professional

Direcció General de Tributs (DGT): 06-06-2017
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1434-17

Sumari

El consultant, col·legi professional, està situat en una comunitat autònoma eminentment receptora de nacionals estrangers residents a Espanya amb béns i drets situats a l’exterior, en principi, obligats a presentar la declaració de béns i drets situats a l’estranger (model 720) de la disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE de 18), d’ara endavant, LGT. Alguns dels obligats esmentats per diverses circumstàncies no presenten la declaració esmentada en el termini legalment establert.

Qüestió plantejada

Conseqüències de la presentació del model 720 de manera extemporània sense requeriment previ per part de l’Administració tributària.

Resposta

1. Règim sancionador relatiu a la infracció formal per falta de presentació en el termini reglamentari de la declaració de béns i drets a l’estranger.

La disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE de 18), d’ara endavant, LGT, regula l’obligació de declaració sobre béns i drets situats a l’estranger. Aquesta disposició indica que:

“1. Els obligats tributaris han de subministrar a l’Administració tributària, d’acord amb el que disposen els articles 29 i 93 d’aquesta Llei i en els termes que reglamentàriament s’estableixin, la informació següent:

  1. Informació sobre els comptes situats a l’estranger oberts en entitats que es dediquin al trànsit bancari o creditici dels quals siguin titulars o beneficiaris o en els quals figurin com autoritzats o en què d’alguna altra manera tinguin poder de disposició.
  2. Informació de qualssevol títols, actius, valors o drets representatius del capital social, fons propis o patrimoni de tota mena d’entitats, o de la cessió a tercers de capitals propis, dels quals siguin titulars i que es trobin dipositats o situats a l’estranger, així com de les assegurances de vida o invalidesa de les quals siguin prenedors i de les rendes vitalícies o temporals de les quals siguin beneficiaris com a conseqüència del lliurament d’un capital en diners, béns mobles o immobles, contractats amb entitats establertes a l’estranger.
  3. Informació sobre els béns immobles i drets sobre béns immobles de titularitat seva situats a l’estranger.

Les obligacions que preveuen els tres paràgrafs anteriors s’estendran als qui tinguin la consideració de titulars reals d’acord amb el que preveu l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

2. Règim d’infraccions i sancions.

Constitueixen infraccions tributàries no presentar en termini i presentar de manera incompleta, inexacta o amb dades falses les declaracions informatives a què fa referència aquesta disposició addicional.

També constituirà infracció tributària la presentació d’aquestes per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics en aquells casos en què hi hagi l’obligació de fer-ho pels mitjans esmentats.

Les infraccions anteriors seran molt greus i se sancionaran d’acord amb les regles següents:

  1. En cas d’incomplir l’obligació d’informar sobre comptes en entitats de crèdit situades a l’estranger, la sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a un mateix compte que s’hagi hagut d’incloure en la declaració o que s’hagin aportat de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 euros.
  2. La sanció serà de 100 euros per cada dada o conjunt de dades referides a un mateix compte, amb un mínim de 1.500 euros quan la declaració s’hagi presentat fora de termini sense el requeriment previ de l’Administració tributària. De la mateixa manera, se sancionarà la presentació de la declaració per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics quan existeixi l’obligació de fer-ho pels mitjans esmentats.

  3. En el cas d’incomplir l’obligació d’informar sobre títols, actius, valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionades o obtingudes a l’estranger, la sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a cada element patrimonial individualment considerat segons la seva classe, que s’hagi hagut d’incloure en la declaració o s’hagin aportat de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 euros.
  4. La sanció serà de 100 euros per cada dada o conjunt de dades referides a cada element patrimonial individualment considerat segons la seva classe, amb un mínim de 1.500 euros quan la declaració ‘hagi presentat fora de termini sense el requeriment previ de l’Administració tributària. De la mateixa manera, se sancionarà la presentació de la declaració per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics quan existeixi l’obligació de fer-ho pels mitjans esmentats.

  5. En cas que s’incompleixi l’obligació d’informar sobre béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger, la sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a un mateix bé immoble o a un mateix dret sobre un bé immoble que s’hagi hagut d’incloure en la declaració o s’hagi aportat de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 euros.
  6. La sanció serà de 100 euros per cada dada o conjunt de dades referides a un mateix bé immoble o a un mateix dret sobre un bé immoble, amb un mínim de 1.500 euros, quan la declaració s’hagi presentat fora de termini sense cap requeriment previ de l’Administració tributària. De la mateixa manera, se sancionarà la presentació de la declaració per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics quan existeixi l’obligació de fer-ho pels mitjans esmentats.

    Les infraccions i sancions que es regulen en aquesta disposició addicional seran incompatibles amb les que estableixen els articles 198 i 199 d’aquesta Llei.

3. Les Lleis reguladores de cada tribut podran establir conseqüències específiques per al cas d’incompliment de l’obligació d’informació establerta en aquesta disposició addicional.”.

D’acord amb el que s’ha esmentat, si els obligats als quals fa referència la consulta volen regularitzar la seva situació tributària relativa a l’obligació formal de presentar la declaració de béns i drets a l’estranger, haurien d’efectuar la presentació extemporània de la declaració de béns i drets a l’estranger voluntàriament sense requeriment cap previ de l’Administració tributària, i donar lloc a l’aplicació, si escau, de les sancions reduïdes a què fa referència l’apartat 2 de la disposició addicional divuitena de la LGT.

2. Règim relatiu als guanys no justificats derivats dels béns i drets declarats en la declaració de béns i drets a l’estranger, presentada voluntàriament fora de termini sense cap requeriment previ.

Una vegada això s’ha establert, és a dir, que per regularitzar la situació calgui presentar el model “720” extemporani, s’analitza la regularització dels eventuals guanys no justificats corresponents als béns i drets que conté la declaració extemporània esmentada de béns i drets a l’estranger.

L’article 39.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE de 29), d’ara endavant LIRPF, disposa que:

“2. En tot cas tindran la consideració de guanys de patrimoni no justificats i s’integraran a la base liquidable general del període impositiu més antic entre els no prescrits susceptible de regularització, la tinença, la declaració o l’adquisició de béns o drets respecte dels quals no s’hagi complert en el termini establert a aquest efecte l’obligació d’informació a què fa referència la disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

No obstant això, no s’aplicarà el que preveu aquest apartat quan el contribuent acrediti que la titularitat dels béns o drets correspon a rendes declarades, o bé a rendes obtingudes en períodes impositius respecte dels quals no tingués la condició de contribuent per aquest impost.”.

D’altra banda, la disposició addicional primera de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau (BOE de 30 d’octubre), assenyala que:

“L’aplicació del que disposa l’article 39.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, i en l’article 134.6 del text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, determinarà la comissió d’infracció tributària, que tindrà la consideració de molt greu i se sancionarà amb una multa pecuniària proporcional del 150% de l’import de la base de la sanció.

La base de la sanció serà la quantia de la quota íntegra que resulti d’aplicar els articles esmentats en el paràgraf anterior. Amb l’únic efecte de determinar la base de sanció, no es tindran en compte per al càlcul les quantitats pendents de compensació, deducció o aplicació que procedeixin d’exercicis anteriors o corresponguin a l’exercici objecte de comprovació que puguin minorar la base imposable o liquidable o la quota íntegra.

La sanció que estableix aquesta disposició addicional serà incompatible amb les que correspondrien per les infraccions que es puguin haver comès en relació amb els guanys patrimonials no justificats o la presumpció d’obtenció de rendes regulades en els articles del 191 al 195 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

En aquests casos s’aplicarà el que disposa l’article 188 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.”.

D’acord amb el que s’ha esmentat, cal distingir dos supòsits:

  • Quan els obligats esmentats en la consulta acreditin que la titularitat dels béns o drets es correspon amb rendes declarades, o bé amb rendes obtingudes en períodes impositius respecte dels quals no es tingui la condició de contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
  • Quan no es presenti la circumstància anterior.

2.1. - Quan els obligats esmentats en la consulta acreditin que la titularitat dels béns o drets es correspon amb rendes declarades, o bé amb rendes obtingudes en períodes impositius respecte dels quals no es tingui la condició de contribuent per aquest impost.

En principi, en virtut del que indica el paràgraf segon de l’article 39.2 de la LIRPF, no s’aplicaria el que disposa el paràgraf primer de la mateixa disposició.

2.2.- Quan als obligats esmentats en la consulta se’ls apliqui el que disposa l’article 39.2, paràgraf primer de la LIRPF.

En relació amb el fons de l’assumpte, centrat en la possibilitat d’admetre la regularització voluntària, tot i que extemporània, de l’incompliment derivat de la falta de presentació en termini de l’obligació d’informació esmentada, aquest centre directiu considera que una interpretació sistemàtica i teleològica dels preceptes afectats, en consideració al règim jurídic que de la regularització voluntària pels obligats tributaris conté la LGT, fonamenta l’argumentació que a continuació s’exposa.

Una vegada s’ha establert el que s’ha indicat abans, cal assenyalar que la situació s’ha d’analitzar de manera integral, en vista del conjunt normatiu que resulta afectat, i s’han de tenir en compte la declaració informativa que regula la disposició addicional divuitena de la LGT, la regulació de les conseqüències jurídiques de la presentació d’autoliquidacions extemporànies a què fa referència l’article 27 del mateix text legal, l’aplicació de la norma específica de l’impost que recull l’article 39.2 esmentat de la LIRPF i la disposició addicional primera de la Llei 7/2012.

En concret, l’article 27 de la LGT disposa que:

“1. Els recàrrecs per declaració extemporània són prestacions accessòries que han de satisfer els obligats tributaris com a conseqüència de la presentació d’autoliquidacions o declaracions fora de termini sense cap requeriment previ de l’Administració tributària.

Pel que fa a aquest article, es considera un requeriment previ qualsevol actuació administrativa que s’efectuï amb coneixement formal de l’obligat tributari que porti a reconèixer, regular, comprovar, inspeccionar, assegurar o liquidar el deute tributari.

2. Si la presentació de l’autoliquidació o de la declaració s’efectua dins dels tres, sis o 12 mesos següents a la fi del termini establert per a la presentació i l’ingrés, el recàrrec serà del 5%, 10% o 15%, respectivament. Aquest recàrrec es calcularà sobre l’import per ingressar que resulti de les autoliquidacions o sobre l’import de la liquidació derivat de les declaracions extemporànies, i exclourà les sancions que s’hagin pogut exigir i els interessos de demora generats fins a la presentació de l’autoliquidació o la declaració.

Si la presentació de l’autoliquidació o de la declaració s’efectua una vegada han transcorregut 12 mesos des de la fi del termini establert per a la presentació, el recàrrec serà del 20% i exclourà les sancions que s’hagin pogut exigir. En aquests casos, s’exigiran els interessos de demora pel període que hagi transcorregut des de l’endemà de la fi dels 12 mesos posteriors a l’acabament del termini establert per a la presentació fins al moment en què l’autoliquidació o la declaració s’hagi presentat.

En les liquidacions derivades de declaracions presentades fora de termini sense requeriment previ no s’exigiran interessos de demora pel temps transcorregut des de la presentació de la declaració fins a l’acabament del termini de pagament en període voluntari corresponent a la liquidació que es practiqui, sens perjudici dels recàrrecs i interessos que correspongui exigir per la presentació extemporània.

3. Quan els obligats tributaris no efectuïn l’ingrés ni presentin cap sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació al temps de la presentació de l’autoliquidació extemporània, la liquidació administrativa que escaigui per recàrrecs i interessos de demora derivada de la presentació extemporània, d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, no impedirà l’exigència dels recàrrecs i interessos del període executiu que correspongui sobre l’import de l’autoliquidació.

4. Perquè es pugui aplicar el que disposa aquest article, les autoliquidacions extemporànies hauran d’identificar expressament el període impositiu de liquidació a què fan referència i hauran de contenir únicament les dades relatives al període esmentat.

5. L’import dels recàrrecs a què fa referència l’apartat 2 anterior es reduirà en el 25% sempre que s’efectuï l’ingrés total de l’import restant del recàrrec en el termini de l’apartat 2 de l’article 62 d’aquesta Llei, obert amb la notificació de la liquidació del recàrrec esmentat i sempre que es faci l’ingrés total de l’import del deute resultant de l’autoliquidació extemporània o de la liquidació practicada per l’Administració derivada de la declaració extemporània, en presentar-la o bé en el termini de l’apartat 2 de l’article 62 d’aquesta Llei, respectivament; o sempre que es faci l’ingrés en el termini o els terminis que fixa l’acord d’ajornament o fraccionament del deute esmentat que l’Administració tributària hagi concedit amb garantia d’aval o de certificat d’assegurança de caució i que l’obligat al pagament hauria sol·licitat en presentar l’autoliquidació extemporània o abans que finalitzés el termini de l’apartat 2 de l’article 62 d’aquesta Llei, obert amb la notificació de la liquidació resultant de la declaració extemporània.

L’import de la reducció practicada d’acord amb el que disposa aquest apartat s’exigirà sense cap altre requisit que la notificació a l’interessat, quan no s’hagin efectuat els ingressos a què fa referència el paràgraf anterior en els terminis previstos, inclosos els corresponents a l’acord d’ajornament o de fraccionament.”

D’acord amb això, es pot afirmar que la regulació que conté la LGT vigent en matèria de regularització voluntària (article 27) té per objectiu principal permetre l’aflorament, voluntari, del deute tributari en el seu dia no autoliquidat, i admet el compliment de l’obligació tributària material principal (article 19 de la LGT), mitjançant la presentació de les autoliquidacions extemporànies corresponents, fent abstracció de qualsevol altre tipus de declaració que s’hagi de complir i, entre elles, les de caràcter informatiu (com la regulada en la disposició addicional divuitena de la LGT).

Tanmateix, no deixa de ser cert, s’emfatitza aquest punt, que la norma substantiva de l’impost ha vinculat, en l’article 39.2, de manera indubtable, el tractament d’aquests guanys patrimonials (inclòs el règim sancionador) a la declaració informativa sobre béns i drets a l’estranger.

Per això, una interpretació que resulti coherent amb la norma vigent aplicable en el context específic que ens ocupa, integradora de la finalitat i l’esperit que guien el conjunt format per l’article 27 i la disposició addicional divuitena de la LGT, així com per la disposició addicional primera de la Llei 7/2012 i l’article 39.2 de la LIRPF, porta a la conclusió de l’admissibilitat que l’obligat tributari pugui regularitzar voluntàriament el guany patrimonial no justificat a què fa referència l’article 39.2.

Aquesta coherència exigeix, d’altra banda, i de nou prenent com a referència ineludible l’especialitat que es configura en l’article 39.2 de la LIRPF, i molt concretament pel que ara toca, en el paràgraf primer, que la regularització voluntària de l’incompliment que està al fons del precepte només produeixi els efectes jurídics que li són propis, en aquest context normatiu específic, si es declara el guany patrimonial no justificat mitjançant la presentació d’una autoliquidació extemporània per l’IRPF corresponent a l’exercici més antic entre els no prescrits susceptibles de regularització en el moment de presentar l’autoliquidació complementària esmentada; tret que, d’acord amb el que disposa la disposició addicional segona de la Llei 7/2012, correspongui imputar el guany patrimonial no justificat a un període posterior.

En tot cas, s’ha de recordar que no existirà cap guany patrimonial no justificat per la part dels béns o drets que s’hagin adquirit tant amb rendes declarades a termini com amb rendes declarades mitjançant la presentació, dins del termini de prescripció, d’una autoliquidació complementària extemporània sense cap requeriment previ.

La regularització voluntària de l’obligació tributària material principal a través d’una autoliquidació extemporània en els termes exposats, i particularment en les condicions que s’indiquen el paràgraf anterior, permetria, aplicant el que disposa l’article 27 de la LGT, la no aplicació de la sanció regulada en la disposició addicional primera de la Llei 7/2012, i s’aplicaria el recàrrec per extemporaneïtat que correspongués, d’acord amb l’article 27 esmentat de la LGT.

Finalment, cal destacar que si bé la interpretació normativa que fa aquest centre directiu fa referència a l’article 39.2 de la LIRPF, aquesta resulta extrapolable en relació amb el que disposa l’article 121.6 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (article 134.6 del text refós de la Llei de ‘impost sobre societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, introduït per la reiterada Llei 7/2012 amb un objectiu anàleg).

Això li ho comunico amb efectes vinculants, d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

 

IRPF. Arquitecte. Herència. Assegurança de responsabilitat civil

Direcció General de Tributs (DGT): 22-06-2017
NÚM. DE CONSULTA VINCULANT: V1640-17

Sumari

El marit de la consultant, mort el 2015, exercia com a professional l’activitat econòmica d’arquitecte tècnic, i tenia subscrita una assegurança de responsabilitat civil. A partir de la data de mort i una vegada acceptada l’herència, la consultant i els seus fills han continuat abonant la prima de l’assegurança esmentada.

Qüestió plantejada

Possibilitat de deduir en l’impost sobre la renda de les persones físiques l’import de la prima satisfeta per l’assegurança de responsabilitat civil esmentada.

Resposta

A fi de determinar les despeses deduïbles per determinar el rendiment d’una activitat econòmica, cal acudir a l’article 28.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda dels no residents i sobre el patrimoni (BOE de 29 de novembre) —d’ara endavant, LIRPF—, en què s’estableix que:

“el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà segons les normes de l’impost sobre societats, sens perjudici de les regles especials que conté aquest article, en l’article 28 d’aquesta Llei per a l’estimació directa, i en l’article 29 d’aquesta Llei per a l’estimació objectiva”.

Per la seva part, l’article 10.3 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (BOE de 28 de novembre), disposa que:

“en el mètode d’estimació directa, la base imposable es calcularà corregint, mitjançant l’aplicació dels preceptes que estableix aquesta Llei, el resultat comptable determinat d’acord amb les normes que preveu el Codi de comerç, en la resta de lleis relatives a la determinació esmentada i en les disposicions que es dictin en desenvolupament de les normes esmentades”.

D’acord amb el que s’ha esmentat, la deduïbilitat de les despeses en la determinació del rendiment d’una activitat econòmica està condicionada pel principi de correlació d’ingressos i despeses, de manera que només aquells respecte dels quals s’acrediti que s’han ocasionat en l’exercici de la mateixa seran deduïbles, en els termes que preveuen els preceptes legals indicats abans.

La correlació esmentada s’haurà de provar per qualsevol dels mitjans de prova generalment admesos en dret, i serà competència dels serveis de gestió i inspecció de l’Administració tributària valorar les proves aportades.

D’acord amb el que s’ha esmentat, es pot assenyalar que el fet que el pagament de les primes d’assegurança de responsabilitat civil sigui conseqüència de l’exercici de l’activitat que desenvolupava el marit de la consultant, i com que no eren ni ella ni els seus fills qui desenvolupaven l’activitat econòmica, suposa que aquesta despeses no es considerin deduïbles en l’impost sobre la renda de les persones físiques de la consultant ni en el dels seus fills.

No obstant això, es pot assenyalar que encara que un arquitecte tècnic ja no desenvolupi de manera efectiva l’activitat econòmica, el fet que el pagament de les primes d’assegurança de responsabilitat civil sigui conseqüència de l’exercici de la seva activitat suposa que aquestes despeses, posteriors al cessament, mantinguin aquesta mateixa naturalesa i, per tant, s’hagin de declarar com a despesa dins del concepte dels rendiments d’activitats econòmiques.

El que s’ha esmentat s’aplicarà sempre que les despeses esmentades no hagin estat objecte de deducció a través de les dotacions a la provisió per a riscos i despeses que es recullen en la normativa de l’impost sobre societats.

Dit això, cal recordar que l’article 14.4 de la LIRPF, estableix:

“4. En cas de mort del contribuent, totes les rendes pendents d’imputació s’hauran d’integrar en la base imposable de l’últim període impositiu que s’hagi de declarar.”

D’acord amb aquest precepte i les circumstàncies que descriu l’escrit de consulta, la despesa derivada de la prima de l’assegurança de responsabilitat civil que satisfan periòdicament la consultant i els seus fills com a conseqüència de l’activitat professional que desenvolupava el seu marit, fins i tot havent mort aquest l’any 2015, s’ha d’imputar, en tot cas, a mesura que la despesa esmentada es generi o es pagui, en la declaració de l’IRPF del mort corresponent al període impositiu 2015, en funció que el criteri d’imputació temporal d’ingressos i pagaments utilitzat pel contribuent hagi estat el de meritació o el de cobraments i pagaments, respectivament.

En el cas plantejat, cada vegada que s’imputi la despesa objecte de consulta es podrà sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació de l’IRPF del professional mort del període impositiu 2015, d’acord amb el que preveu l’article 120.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

Això li ho comunico amb efectes vinculants, d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

Departament d'Estudis de Planificación Jurídica